El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra tancarà en banda contra els condemnats per BPA

L'Audiència Nacional va dictar fa uns dies una condemna molt més suau a Rafael Pallardó, però el TSC ha admès aquesta sentència com a prova documental sense valorar-ne la contradicció amb les penes de 84 anys imposades als exdirectius andorrans.

El passat dia 15 de juliol, el Tribunal de Corts d'Andorra va condemnar un total de 18 exdirectius i empleats de la Banca Privada d'Andorra (BPA) a una pena global de 84 anys de presó més multes que sumen 66 milions d'euros. La causa, iniciada arran del cas Gao Ping, va ser jutjada sense antecedents penals contra l'imputat principal, el xinès empresari resident a Espanya.

Ara bé, la situació ha canviat radicalment amb les decisions judicials recents. L'13 de juliol, l'Audiència Nacional d'Espanya va dictar sentència en una part del mateix cas Gao Ping. En aquest judici, Rafael Pallardó —l'empresari valencià que operava als comptes de MoraBanc, Andbank i BPA per ingressar feixos de bitlles— ha obtingut un acord amb la Fiscalia.

Una condemna irrisòria a Espanya versus 84 anys a Andorra

Segons els documents judicials disponibles, Pallardó va obtenir una rebaixa substancial: un any de presó per pertinença a organització criminal i altres càrrecs, substituint la pena privativa de llibertat per multes amb un import total de 4.680 euros. Això vol dir que no haurà d'entrar al reclosori.

La comparança és escandalosa: mentre el principal inductor del cas a Andorra es queda en una condemna simbòlica, els 18 funcionaris i directius de la BPA han rebut penes massives. Aquesta disparitat sorgeix després que el Tribunal Superior d'Andorra (TSC) hagi admès com a prova documental la sentència espanyola contra Pallardó.

El TSC rebutja les peticions dels defensors i tanca proves clau

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, format per Fàtima Ramírez, Alexandra Cornella i Víctor Correa, ha emès una resolució de 67 pàgines que tancava la porta a gairebé totes les propostes dels defensors durant la fase d'apel·lació. La vista oral es celebrarà entre gener i març del 2027.

Les defenses havien demanat incorporar testimonis crucials com l'excomissari espanyol José Manuel Villarejo, agents de la UDYCO, o diversos funcionaris nord-americans vinculats a les investigacions de FinCEN. El tribunal ha rebutjat aquestes sol·licituds considerant-les proves extraprocessals o no directament relacionades amb els fets penals.

Tampoc s'ha acceptat la declaració de Rafael Pallardó com a nou testimoni, tot i que tant la Fiscalia com l'advocat del Govern havien mostrat interès inicial en fer-lo comparèixer. El TSC considera que les seves rectificacions posteriors ja han estat valorades i que una nova declaració no alteraria el fonament de la sentència.

Documents diplomàtics i informes acadèmics descartats

La defensa del condemnat Joan Pau Miquel havia presentat un ampli paquet documental: cartes de Francisco Martínez (secretari d'Estat espanyol), informes de la batlle instructora Canòlic Mingorance, notes verbals dels Estats Units i correus electrònics de l'ambaixada nord-americana. El tribunal ha descartat tots aquests elements com a manifestacions unilaterals o treballs acadèmics que no tenen valor probatori directe en la causa.

Una indefensió flagrant segons els observadors

Amb el TSC decidit a mantenir l'estructura de proves sense incorporar noves declaracions ni qüestionar les investigacions espanyoles, queda palesa una possible indefensió dels condemnats. La Sala ha deixat oberta la possibilitat de pronunciar-se sobre la legalitat d'aquestes proves en el futur, però per ara tanca totes les portes a un nou judici equitatiu.

El procés continuarà amb vista oral al 2027, però sense els testimonis ni documents que podrien haver canviat radicalment l'equilibri de la causa. La decisió del Tribunal Superior sembla consolidar una línia judicial rígida que prioritza el manteniment de les sentències inicials per sobre de noves evidències o arguments defensius.