El Tribunal Superior rebutja la reclamació dels britànics

El ple del Tribunal Superior ha desestimat les demandes per indemnització presentades pel tinent i el nebot britànic, absolts recentment d'una acusació de violació al Pas de la Casa. Tot i haver estat empresonats durant 428 dies en presó provisional, els magistrats han considerat que no es compleixen les condicions legals per a una reparació econòmica.

En dues sentències dictades el 20 d'octubre, la jurisdicció superior ha confirmat que l'estada preventiva estava totalment justificada i que no s'hauria acreditat cap error judicial ni un funcionament anormal de la Justícia. L'oncle reclamava prop de 243.000 euros, mentre que el nebot sol·licitava uns 246.000 euros. La suma total supera els 500.000 euros.

> «Sortir absolt no converteix automàticament la presó preventiva en il·legal», ha destacat el ple del Tribunal Superior, recordant que la normativa andorrana només obliga a reparar danys causats per errors judicials o funcionaments anormals de l'Administració.

El risc de fugida va justificar la detenció

L'argument clau dels magistrats rau en el risc de fuga existent al moment de la decisió cautelar. Els acusats, que vivien fora del Principat i tenien vol reservada cap a Barcelona per al 21 de gener de 2024, van abandonar l'establiment on allotjaven-se (al Pas) el mateix dia dels fets denunciats.

Segons la sentència, els dos homes es van traslladar a Soldeu sense avisar recepció i deixant un cartell de "no molestar" a l'habitació. Aquests moviments, sumats a la gravetat del delicte investigat i al fet que no residien a Andorra, van donar peu als jutges a considerar la mesura cautelar necessària en aquell moment.

> «Valorar aquells indicis per determinar el risc de fugida no equival a qüestionar l'absolució posterior», ha precisat el tribunal. El ple manté que els fets ocorreguts abans del judici són independents de la sentència absolent dictada més tard.

Les defenses i les ofertes d'indemnització

Les defenses dels acusats van criticar sobretot la prolongació de l'estancament a la presó, recordant que havien sol·licitat la llibertat diverses vegades. No obstant això, el Superior ha rebutjat les arguments presentats i no s'ha vist obligat a reconèixer cap dret a compensació.

Fiscalia i Govern es van oposar fermament al pagament de la indemnització sol·licitada. Subsidiàriament, si bé hi havia marge per negociar una quantitat menor, el ministeri públic proposava 22.900 euros com a màxim, mentre que l'executiu situava el límit en 42.308 euros. Aquestes xifres eren molt inferiors als milions reclamats pels acusats i no van ser acceptades per la part demandant.

El cas es remunta a la matinada del 17 de gener de 2024, quan una treballadora va denunciar l'agressió sexual. Els homes van ser detinguts el dia següent i empresonats provisionalment fins que el Tribunal de Corts els va absoldre oficialment al juny de 2025.

Claveu del cas

* Indemnització denegada: El TS rebutja compensar els danys morals o materials dels dos homes absolts, tot i la llarga estada a presó.

* Justificació de la preventiva: Els canvis d'hotel i l'estatut no resident van ser considerats indicis suficients per avaluar el risc de fuga inicialment.

* Absolució sense compensació automàtica: Una sentència absolent no genera un dret a indemnització si no es demostra un error judicial o una anomalia administrativa.