El TSJA desestima el risc per ordre públic sense antecedents reals

La sala administrativa del Tribunal Superior ha tombat recentment una decisió clau: no es pot rebutjar automàticament la sol·licitud d'autorització de residència o treball a Andorra només perquè el candidat té una causa penal oberta. La sentència, publicada fa poc més d'un any (segons les dates del sistema), posa límits al criteri administratiu que utilitza l'existència d'instruccions penals com a motiu suficient per denegar permisos.

Un cas concret: estafa i antecedents cancel·lats

El demandant, un ciutadà que resideix i treballa al país des del 1998, havia sol·licitat un permís de fronterer el 18 de desembre de l'any anterior. La secretaria d'Estat d'Interior va rebutjar la petició a l'abril d'aquest any, una decisió que el Govern confirmà al mes següent.

La negativa es fonamentava en dos punts: antecedents penals a Espanya per un delicte d'abandó familiar (que posteriorment van quedar cancel·lats) i la detenció provisional del sol·licitant l'abril de 2024 dins una causa complexa que inclou estafa qualificada, apropiació privilegiada i usurpació d'identitat. La Batllia havia avalat inicialment el rebuig basant-se en aquests riscos.

> "El fet que aparentment el batlle instructor no hagi adoptat, en tot aquest temps, cap mesura respecte a l'interessat, constitueix precisament un indici que desvirtua l'existència d'aquest risc".

Ara bé, la sala administrativa del TSJA ha considerat que aquesta falta de mesures cautelars per part dels jutges penals és en si mateixa una prova que el risc real i actual no existeix. Si les autoritats competents no han vist necessari detenir o restringir llibertats més enllà d'una instrucció inicial, com es pot al·legar un perill immediat a la seguretat del país?

Per què importa aquesta resolució per Andorra?

Aquesta sentència redefineix el criteri de risc per ordre públic. Fins ara, l'executiu tendia a interpretar qualsevol investigació en curs com una amenaça automàtica. El Tribunal Superior ha establert que cal evidències concretes i no només la mera existència d'un expedient obert.

Per als municipis i les institucions, això implica un canvi de paradigma: l'avaluació del risc migratori haurà de ser més rigorosa i basada en fets verificables, no en suposicions administratives. Per a la societat andorrana, significa que es protegeixen els drets dels residents legítics mentre s'exigeix una justificació real per als casos excepcionals.

La decisió confirma que el risc ha de ser demostrat i no assumit com un dogma. Això evita la discriminació indirecta basada en antecedents penals antics o cancel·lats, garantint alhora que les mesures de seguretat es prenguin només quan hi ha una amenaça tangible per a l'ordre públic.