Un judici que deixa dues veritats: innocència legal i culpabilitat penal
Set Parroquies recull les conclusions del Tribunal de Corts d'Andorra després d'un procés complex on la línia divisòria entre el maltractament domèstic i les coaccions s'ha marcat amb claredat jurídica.
La representació lletrada del home acusat ha presentat un al·legat basant-se en elements que qualifica d'indiciaris i febles, argumentant que portar un ganivet, encara que sigui de petites dimensions, no constitueix per si mateix cap delicte. La defensa ha insistit en la presència de certa conflictivitat conjugal inicialment declarada com a inexistents físicament o psicològicament, tot i reconèixer posteriorment un canvi en la situació.
> "la víctima ha fet el que ha pogut"
Aquesta frase resumeix l'aport de la fiscalia, qui va donar credibilitat al testimoni de la mare de la dona malgrat no haver vist directament els fets. L'al·legat públic va destacar que mostrar un ganivet davant una suposada nova parella té un simbolisme negatiu en un marc de tensió, pretén assegurar el control sobre la víctima per qualsevol mitjà i genera por.
El tribunal ha dictat sentència diferenciant dos àmbits: s'ha absolt dels càrrecs relacionats amb les coaccions degut a un dèficit de prova que no complia els requisits taxatius d'aquest delicte, però s'ha mantingut la condemna per maltractaments en l'àmbit domèstic. La defensa ha reclamat aplicar el principi de presumpció d'innocència per a tota la causa, mentre que les autoritats judicials han considerat suficients els elements probatoris per qualificar com a delicte la conducta específica imputada.
Aquest cas il·lustra com el sistema juticial avalua cada acció de manera individualitzada: una mateixa eina o gest pot ser inofensiu en un context però constituir prova determinant d'una relació abusiva en un altre. La sentència reafirma que la violència psicològica i les amenaces, encara que no deixen marques físiques immediates, tenen el seu pes específic dins de l'àmbit del maltractament domèstic.