Sorpresa al Consell General amb l'aplicació de la llei d'estabilització

La Batllia ha acceptat el desnonament d'un pis en un cas que ara arriba al final del seu camí judicial a Andorra. El propietari va reclamar alliberar l'immoble argumentant que els inquilins no van respondre a una carta de rescissió enviada arran del contracte signat el 2017.

En primera instància, la Batllia va donar la raó al propietari considerant que el sistema de pròrrogues automàtiques no s'aplicava. No obstant això, el Tribunal Superior d'Andorra (TSA) va suggerir inicialment que sí era aplicable, però va concloure que com que els inquilins no van sol·licitar explícitament l'allargament del termini, es podia procedir al desnonament.

El cas ha arribat recentment al Tribunal Constitucional (TC), el qual emet aquest setmana un auto publicat al Butlletí Oficial de la Pàtria d'Andorra (BOPA) que rebutja l'acció dels inquilins. El tribunal considera que no s'ha vulnerat cap dret i valida així una resolució del TSA.

Un canvi legislatiu clau el 2023

La decisió es fonamenta en la *Llei de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendaments d'habitatges*, aprovada l'1 de desembre del 2022. Aquesta normativa va transformar el sistema anterior, que requeria una renovació anual manual, per estendre la durada dels contractes fins al gener del 2027.

L'article 2 estableix un règim específic: els contractats abans de l'any 2021 es poden prorrogar o renovar segons el pacte entre parts. Tanmateix, en cas de desacord i sempre que el llogater compleixi les seves obligacions, s'aplica una pròrroga automàtica: tres anys per a contractes del 2019 o anteriors, dos exercicis als del 2020 i un any als del 2021.

Fonts parlamentàries consultades al *Altaveu* han indicat que aquest era l'esperit de la llei: "Aquest era l'esperit perquè en vam parlar". Es va redactar diferent a les normatives anteriors per garantir aquesta estabilització sense necessitat d'invoquacions constants.

Una interpretació judicial controvertida al parlament

El conflicte neix de la discrepància entre el text legal i l'aplicació pràctica. Mentre que la llei del 2023 deixava clar que calia "invocar" la mesura per activar-la, fonts consultades afirmen expressament: "expressament, es va fer un redactat diferent... quan la pròrroga s'anava aprovant any rere any".

El Tribunal Superior d'Andorra hauria fet una interpretació allunyada de l'intenció del legislador en aprovar el projecte per unanimitat. Ara, però, es respecta la separació de poders i toca modificar la llei si s'escau, tot i que amb poques setmanes perquè expiri aquest sistema d'estabilització, qualsevol canvi legislatiu actual no tindria efectes immediats per evitar que aquesta interpretació prevalgués.

Aquesta sentència ha generat sorpresa dins del parlament, on es qüestiona si la justícia ha aplicat correctament l'esperit de les mesures aprovades pel Consell General.