El 'Súper' Niño condiciona l'hivern d'Andorra amb incertitud sobre les nevades

Episodis anteriors han deixat onades de fred i calor intens alhora, segons el que explica Guillem Martí, meteoròleg expert en fenòmens planetaris. El Súper Niño, caracteritzat per un escalfament anòmal del Pacífic equatorial, ja ha començat a manifestar-se amb conseqüències visibles: una major variabilitat climàtica que podria afectar directament les nostres muntanyes.

> "Encara no se sap" quin dels dos escenaris ens tocarà viure amb més intensitat, va resumir l'expert quan es preguntava si Andorra rebrà nevades importants o temperatures suaus. Aquesta incertesa és la norma en un context global on el clima s'està tornant cada vegada menys previsible.

El vòrtex polar debilitat i les seves conseqüències locals

Una de les clau del joc serà l'evolució del vòrtex polar, aquest cinturó de vents en altura que manté l'aire fred concentrat al voltant del pol Nord. Segons les previsions exposades per Martí, a finals de novembre es podria produir un escalfament estratosfèric sobtat i una divisió d'aquest vòrtex en dos nuclis.

Aquest procés afavoriria que masses d'aire polar descendissin cap a latituds mitjanes. Si coincidissin amb l'arribada d'humitat, podrien provocar nevades destacades. La incògnita és on es dirigiran aquestes entrades fredes: "Pot afectar Itàlia i que aquí no ens afecti", va exemplificar Martí.

El debilitament del vòrtex també afavoreix ondulacions atmosfèriques més pronunciades: mentre unes zones poden patir onades de fred, d'altres poden registrar temperatures inusualment altes. Per això, insisteix que el possible trencament no és sinònim d'una bona temporada de neu a Andorra.

Antecedents històrics: la memòria del clima mundial

Martí va recordar el precedent del 2021, quan una alteració del vòrtex va afavorir el temporal Filomena a Espanya i episodis de fred extrem als Estats Units. En canvi, el 2024 també hi va haver un trencament i això no es va traduir en una temporada especialment nivosa al Pirineu.

El que sí que està clar és que l'hivern serà anòmal des d'un inici, segons les prediccions, amb més llengües d'aire fred o temperatures més suaus, o una barreja d'ambdues. Els models estacionals apunten cap a un hivern més càlid del normal, tot i que el meteoròleg va relativitzar la idea que aquesta tendència hagi de perjudicar necessàriament les estacions d'esquí.

La cota de neu: l'escalfador decisiu per als esquiadors

L'altre factor decisiu serà la cota de neu. Els models assenyalen un predomini dels vents del sud-oest, una configuració que acostuma a situar les nevades en cotes mitjanes o altes, més que no pas baixes.

Martí no va descartar repetir una temporada semblant a l'anterior, amb precipitacions freqüents a la muntanya, però amb poca persistència de la neu en altituds inferiors. Al voltant dels 1.000 metres va nevar diverses vegades durant els episodis passats, però la capa desapareixia al cap de poques hores.

En definitiva, el vent de sud-oest condiciona la neu a cotes mitjanes amb difícil permanència a 1.000 m. La gestió del territori i les infraestructures hauran d'adaptar-se a aquesta nova realitat on l'hivern serà un mosaic de contrastos tèrmics en lloc d'un patró estable.