El sindicat prepara una mobilització davant el Govern

La portaveu del Sindicat d'Habitatge, Rebeca Bonache, ha anunciat durant una concentració a la plaça de la Rotonda que l'organització està valorant bloquejar la frontera amb Espanya com a mesura extrema. Aquesta acció es planteja coincidir amb el pont de la Puríssima per maximitzar el rebombori mediàtic i econòmic.

> «Si no s'accepten les nostres demandes arribarem a aquest punt», ha advertit Bonache, que ha recordat que el bloqueig ja havia estat plantejat en reunions anteriors amb el cap de Govern, Xavier Espot.

La mobilització encara no té una data concreta, però la intenció és clara: pressionar les institucions fins a aconseguir canvis estructurals. El sindicat treballa coordinant-se amb la Unió Sindical d'Andorra (USdA) i manté sobre la taula també l'amenaça de convocar una vaga general l'any vinent si no hi ha avenços en les negociacions.

La principal exigència: prohibir els desnonaments sense alternativa habitacional

El nucli dur del conflicte rau en la demanda que cap pis es pugui desallugar fins a garantir al veïnatge un altre habitatge digne, assequible i estable. El col·lectiu considera aquesta protecció imprescindible davant de l'encariment dels preus i les dificultats per trobar allotjament.

A més del bloqueig fronterer, el sindicat reclama:

* Regular els preus del lloguer mitjançant un índex de referència.

* Crear un registre de la propietat transparent i accessible.

* Ampliar l'accés als habitatges de preu assequible.

* Dotar l'Institut Nacional de l'Habitatge de més capacitat d'intervenció.

Bonache ha reconegut que bloquejar el pas durant un període tan comercial com la Puríssima podria perjudicar els negocis, però insisteix que la protesta va dirigida exclusivament contra les decisions del Govern, no contra els establiments ni els comerciants. El sindicat preveu reunir-se amb representants de l'hostaleria i el comerç per explicar-los els motius d'aquesta acció.

La realitat a la plaça: gent que perd casa seva

Durant la concentració, diverses persones han explicat les seves dificultats davant la possibilitat de perdre el seu domicili. Una de les afectades és Asunción, una dona de 69 anys que viu en un edifici de l'avinguda Doctor Mitjavila des que el seu pare va signar el contracte fa gairebé cinc dècades.

> «No tenim possibilitats d'on anar a viure. Ens hem de marxar del país», ha lamentat Asunción, que podria haver de deixar la seva llar l'1 de febrer sense tenir alternativa per continuar vivint amb el seu fill.

Una altra veïna del mateix immoble, una senyora de 82 anys, ha denunciat com els residents reben comunicacions per abandonar els pisos després d'un canvi de propietat. «Ens envien una carta a l'estiu per tirar-nos a fora al carrer a l'hivern», ha criticat la veïna.

Aquestes declaracions il·lustren el context humà darrere les xifres: un col·lectiu que es troba en situació de precarietat extrema i sense alternatives reals dins del país.