El secretari general del SEP, Sergi Esteves, adverteix sobre riscos en les reformes impulsades pel Govern

L'assemblea general anual del Sindicat de l'Ensenyament Públic (SEP) ha servit per presentar la configuració definitiva dels projectes de carrera professional i d'avaluació de l'acompliment. Tot i acceptar la proposta de carrera, el secretari general Sergi Esteves manté una posició crítica davant els nous models impulsats pel Govern.

> "Els dos projectes, tant l'un com l'altre, no s'adeqüen a les especificitats i al funcionament propi del nostre cos", ha assenyalat Esteve després de la reunió. El dirigent sindical considera que aplicar-los tal com estan dissenyats provocaria un col·lapse en el sistema educatiu.

Una càrrega inassumible per als comandaments dels centres

Una de les principals preocupacions se centra en el nou sistema d'avaluació. El reglament preveu quatre objectius per treballador: un col·lectiu i tres individuals, a desenvolupar en cicles de dos anys. L'objectiu col·lectiu es mesurarà mitjançant enquestes als usuaris, una pràctica que el sindicat qüestiona fermament.

> "Qui serà l'usuari nostre que respondrà a les enquestes?", s'ha preguntat Esteves. Pel que fa als objectius individuals, el secretari general considera que no es tenen en compte els temps reals de l'activitat educativa. Cal esperar a disposar de les qualificacions dels alumnes per valorar realment si funcionen les mesures adoptades.

> "Fins que no tinguis els resultats acadèmics no pots veure realment si funcionen les coses, els canvis que estàs fent a l'aula o no", ha argumentat. Per això, reclama vincular els objectius directament a la qualitat del conjunt del sistema.

La feina de definició i seguiment d'aquests objectius recaurà sobre directors i comandaments. En centres amb desenes de professionals, aquesta tasca podria ser inassumible en un marge d'un any. Esteves adverteix que dedicar-se a això faria deixar enrere altres responsabilitats prioritàries per al funcionament dels col·legis.

> "Si de cada treballador ha de definir tres objectius, fent-ne el seguiment, en el marge d'un any, és inassumible", ha advertit. Al seu entendre, aquesta dedicació podria anar en detriment del servei educatiu real.

Crítica a la centralització i defensa de l'autonomia jurídica

El SEP també posa el focus en que els dos models són gestionats pel Ministeri de Funció Pública. El sindicat reclama que Educació pugui desenvolupar una regulació pròpia, d'acord amb les particularitats del cos educatiu i la seva llei específica.

> "El que demanem és que se'ns respecti aquesta autonomia jurídica que ens dona la llei", ha remarcat Esteves. Considera que aplicar un mateix esquema a tots els àmbits de l'Administració no garanteix l'equitat, ja que confon equitat amb igualtat.

> "No es pot confondre l'equitat entre cossos de l'Administració amb la igualtat", ha defensat. La voluntat d'establir un model homogeni ignora les necessitats i formes de treballar pròpies dels cossos especials, com és el cas del cos docent.

Situació dels interins: una proposta insuficient

Malgrat les discrepàncies, el sindicat ha acceptat la configuració actual de la carrera professional per evitar mobilitzacions immediates. No obstant això, no està satisfet amb la proposta final pel reconeixement dels anys treballats com a interí.

El model preveu un mecanisme accelerador: entre 1 i 6 anys d'interinatge permeten avançar un any; entre 6 i 9, dos anys. A partir de 9 anys s'obtenen dos anys d'acceleració més una excepció en la següent avaluació.

> "No és el mateix portar un any que sis anys. No és el mateix portar nou anys que portar-ne divuit, que de fet és el doble", ha exposat Esteves. Reclama un reconeixement més individualitzat basat en les dades d'antiguitat real.

El secretari general defensa que els interins han assumit responsabilitats sobre la llei, com ser tutors o caps de departament per garantir el funcionament dels centres. Entén que aquesta feina ha de ser reconeguda amb un rang més ampli.

Consolidació de places i planificació a llarg termini

El secretari general del SEP ha valorat positivament la consolidació de 79 places anunciada pel ministre d'Educació, Ladislau Baró. Considera que respon a una reivindicació històrica del col·lectiu.

No obstant això, reclama més planificació dels recursos humans a llarg termini, amb una previsió clara sobre les jubilacions futures i les places necessàries durant els pròxims cinc o deu anys. Esteves conclou que aquesta actuació hauria de ser habitual en totes les legislatures.

> "Això que s'ha fet en aquesta legislatura s'hauria d'haver fet en totes les legislatures anteriors", ha conclus.