El creixement salarial es dissimula amb xifres mitjanes

15 d'octubre del 2026. Les últimes dades publicades per la CASS revelen una paradoxa que afecta directament el teixit laboral de Andorra: mentre les remuneracions declarades continuen creixent, la realitat quotidiana de molts assalariats sembla estar estancada davant dels preus.

Durant el mes de juliol d'aquest any, el salari medià declarat va situar-se en 2.254,04 euros, registrant un augment del 5,4% respecte al mateix període l'any anterior. Si ens fixem en la tendència acumulada dels últims dotze mesos, la mitjana se situa en 2.195,55 euros.

> "És impossible viure a Andorra amb els salaris actuals"

>

> Els preus són molt cars, i entre els salaris i el que costen els lloguers, és impossible viure d'Andorra".

Aquesta frase resumeix la tensió social latent. Tot i que les xifres oficials mostren un creixement sostingut de les remuneracions, cal analitzar per sectors on es concentra aquest augment per entendre qui realment en beneficia.

Els guanyadors del mercat laboral: energia i administració pública

L'anàlisi detallada dels darrers dotze mesos destaca que el sector de la producció i distribució d'energia, gas i aigua ha experimentat les pujades més destacades amb un increment superior al 10,9%. Aquest fenomen es veu reforçat en l'administració pública i la seguretat social, on els salaris han crescut un 8,1%.

Per contra, si mirem el salari mitjà global —que inclou les cotes extremes— durant juliol va arribar als 2.787,51 euros, una xifra que supera notablement la mediana i pot ocultar la precarietat de la meitat inferior dels treballadors.

Una massa salarial en expansió amb desigualtats creixents

Les dades macroeconòmiques confirmen un augment significatiu del volum total de diners repartits. La massa salarial declarada va arribar als 128,6 milions d'euros durant juliol, una pujada interanual del 8,5%. En el còmput anualitzat entre gener i juliol, la mitjana mensual s'ha situat en 131,65 milions d'euros, un increment del 7,8%.

Els sectors constructors lideren aquest creixement amb una pujada de massa salarial del 14,7%, seguida per l'energia amb el 12,7%. No obstant això, aquesta expansió no és uniforme: en el sector d'educació es van registrar increments del personal del 7% i a la construcció un 6,6%, mentre que les llars que ocupen personal domèstic han patit una disminució de plantilla del 6,4%.

El debat polític: l'IPC com a referent obligatori

Aquest context ha portat el Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) al Consell General. La proposta en tràmit insta el Govern a garantir que tots els salaris d'Andorra s'aiguin cada any amb la inflació, intentant així corregir l'esclet entre el cost de vida i les retribucions.

Amb més de 46.135 persones assalariades comptabilitzades a juliol (un 2,5% més que fa un any), Andorra segueix sent una economia petita però amb tensions estructurals grans. La construcció i l'educació creixen en nombre de treballadors, mentre el domèstic retrocedeix. El repte per a les institucions és assegurar que aquest creixement econòmic es tradueixi realment en millora del nivell de vida per a la població sencera i no només per als sectors estratègics o ben pagats.