Una fortalesa al cor d'Aixirivall que espera la confirmació definitiva

Aixirivall té un actiu històric del qual s'ha de sentir orgullosa: una fortificació medieval situada només a quinze minuts del nucli urbà. No obstant això, l'accés actual presenta moltes dificultats i el camí que hi mena no és transitable.

L'arqueòleg Abel Fortó, un dels codirectors de la intervenció arqueològica realitzada aquest dilluns durant la vintena jornada del projecte, manté dues opcions plausibles sobre l'identitat exacta del jaciment. D'una banda, és possible que es tracti del castell de Bragafolls i que cap al segle XII hi hagués un moment de reocupació. De l'altra, pot ser simplement "un castell" sense aparèixer en la documentació històrica.

> «Que sí que és el castell de Bragafolls i cap al segle XII hi ha hagut un moment de reocupació» o «és un castell i no apareix en cap documentació». I les dues coses tenen la seva explicació.»

L'altre codirector, Jordi Vallverdú, subratlla que l'incògnita encara està oberta. > «Hem de seguir treballant per resoldre aquesta incògnita», afirma Vallverdú. L'objectiu és poder establir al cent per cert si el jaciment del roc de l'Àliga correspon exactament al castell de Bragafolls o no, tot i que ara mateix només es pot afirmar que clarament és una fortificació.

Un descobriment inesperat a la ceràmica

L'anàlisi dels materials trobats ha portat a un resultat parcialment sorprenent. Durant les excavacions realitzades per l'equip de la Universitat de Barcelona, s'han recuperat diversos fragments d'una olla que indiquen una datació posterior al segle XII.

Aquesta circumstància fa pensar que aquell punt concret podria no ser el castell original de Bragafolls o bé que va estar ocupat en etapes molt curtes i discontinues. Per confirmar-ho, caldrà realitzar proves de laboratori amb carbonis 14 sobre restes vegetals i fauna recuperades.

> «És clarament una fortificació però no poder dir que sigui el castell de Bragafolls. Tampoc ho podem descartar.»

L'estructura defensiva del roc de l'Àliga

L'espai ha sofert poques alteracions al llarg dels segles i conserva una estructura d'uns cent metres quadrats formada per diferents elements. S'estima que s'han extret uns 60 metres cúbics entre terra i pedres, la qual cosa permet veure millor el conjunt existent.

La torre central deuria tenir tres plantes i arribar a una alçada mínima de cinc metres, probablement mai superant els set. La planta baixa servia com a magatzem, l'hàbitat ocupava el centre i la part superior tenia funcions defensives. Al segle passat s'hi va construir una cabana sobre les restes originals.

Altres espais destacables inclouen un fossar tallat artificialment a la penya per protegir-lo d'un costat, mentre que l'accés es feia des de fora. També hi ha un espai obert on s'han trobat fragments ceràmics i que podria ser un pati d'armes o una estabulació per animals.

> «Els vells d'Aixirivall li deien a aquest espai la cabana del moro o la torre del moro. Però aquesta denominació no està consolidada i no apareix en cap toponímia»

Tots els murs es van aixecar amb tècnica de pedra seca, sense l'ús d'amortiment com fangs ni altres materials relligadors.

Pròxims passos per al 2027

Un cop finalitzada la campanya actual i portades les restes al laboratori, s'iniciarà el procés de consolidació de les estructures. > «un projecte de consolidació de les estructures», indica Abel Fortó.

El pressupost ja està preparat per a una tercera intervenció prevista l'any 2027. L'equip d'especialistes del departament de Patrimoni Cultural i de l'Ircvm de la Universitat de Barcelona, junt amb el comú de Sant Julià i altres institucions locals, considera que cal esgotar totalment les excavacions per poder analitzar tot plegat amb sentit global.

> «Hem fet més del que prevèiem», deixava clar Fortó. La imatge actual del jaciment és radicalment diferent a la de fa un any gràcies al desbrossament selectiu i l'excavació controlada.