El debat sencer sobre el futur identitari d'Aixirivall

La segona campanya arqueològica al roc de l'Àliga ha tancat amb una conclusió que deixa els historiadors dividits: les restes materials recuperades corresponen a la fortalesa medieval, però la datació apunta clarament al segle XII. Això entra en contradicció directa amb el document històric que situa Bragafolls –el castell destruït pels homes d'Andorra– entre els anys 948 i 988.

> «Els resultats de les dues primeres campanyes arqueològiques sobre el roc de l'Àliga són una plasmació més dels diferents camins metodològics de l'arqueologia i la història. Amb les dades que aporten aquestes intervencions, no podem determinar que les restes trobades corresponguin al castell de Bragafolls; tampoc no podem descartar-ho.»

Aquest és el consens prudent entre els experts consultats per *Set Parroquies*. Tot i confirmar la presència d'una torre, un pati d'armes i muraments, l'evidència física (fragments ceràmics i una moneda del regnat d'Alfons I) no encaixa cronològicament amb el document que parla de Bragafolls sota Borrell II.

El dilema: arqueologia bíblica o nova història?

Carles Gascón, autor de *Consell de la Terra*, adverteix dels riscos d'identificar prematurament les ruïnes. Segons ell, forçar l'encaix amb Bragafolls seria com fer «arqueologia bíblica», adaptant una troballa a una font escrita sense prou evidències concloents.

Per la seva banda, Quim Valera (*L'antic país antic*) considera que la descoberta és rellevant per redefinir l'exercici del poder als Pirineus medievals. Tanmateix, subratlla que cal perseverar en les excavacions per trobar materials dels segles X i XI.

> «La documentació no recull l'existència de cap altre castell a Andorra, a banda del d'Enclar. Podria haver existit un tercer castell? Podria, però seria molt estranya l'absència d'esments en un espai relativament ben documentat com és l'Andorra dels segles XI, XII i XIII.»

Expectatives per a la tardor

La tercera campanya ja està programada pel Patrimoni per al proper any. L'objectiu principal és arribar als estrats geològics inferiors on podrien trobar-se restes del segle X, que validarien l'hipòtesi de Bragafolls o confirmarien la existència d'un nou castell a Andorra.

Albert Villaró (*Breu història dels pariatges*) manté una postura favorable: «Voto per Bragafolls (en espera d'arribar a l'estrat geològic)», tot i reconèixer que cal excavar completament per descartar ocupacions superposades.

Jordi Guillamet (*Nova aproximació a la història d'Andorra*) adopta una postura més cauta, considerant aventurat establir hipòtesis actualment. La seva conclusió és clara: «Haurem d'esperar» fins que les noves excavacions aportin proves materials dels segles anteriors al XII.

Fins llavors, el roc de l'Àliga roman com un enigma arqueològic que redefineix la història local i posa a prova la rigorositat del mètode científic davant les narratives tradicionals.