El refugi guardat de Comapedrosa és l'única instal·lació dels tres que hi ha actualment a Andorra privades d'un desfibril·lador. Margaret Baró, la guarda del recinte, fa una crida urgent perquè el consistori respongui a les seves demandes i doti aquest espai amb aquesta eina vital.
"Fa anys que ho demanem i no hi ha manera", va declarar Baró, subratllant que "amb això sí que pots salvar una vida". Recorda que la instal·lació rep un volum molt important de visitants i considera prioritari disposar d'aquesta eina per actuar en cas d'una emergència.
"Quan el refugi està ple de gom a gom penso que tota aquesta gent està sota la meva responsabilitat", assegura. Malgrat això, des del consistori massanenc es va reconèixer l'existència de la demanda, però Sergi Gueimonde, conseller de Medi Ambient, va indicar que desconecia el motiu per què fins ara no s'havia donat resposta.
Gueimonde va exposar que "per a aquest any no serà possible posar-lo perquè no ho tenim previst en el pressupost". No obstant això, va confirmar que és una qüestió pendents de resoldre: "Qualsevol eina que el comú pugui cedir o en què pugui col·laborar ho farem", però amb la matisació que l'adquisició no serà immediata sinó durant el curs vinent.
Pel que fa als altres dos refugis, al Juclà ja disposen de desfibril·ladors des de fa uns anys gràcies a una cessió del comú dels equips que té al Palau de Gel. Roger Ferrer, guarda d'aquesta instal·lació, va confirmar que fins ara no han hagut d'utilitzar-ne cap i tots els responsables tenen formació en socorrisme.
La borda de Sorteny és el cas més recent: l'adquisició del seu desfibril·lador es produïi fa pocs mesos quan el consistori va comprar dos equips, un per al refugi i un altre per al servei de circulació. Cal tenir en compte que la normativa vigent no obliga a disposar d'aquest equipament en tots els llocs.
La Creu Roja ha especificat que el cost pot situar-se entorn dels 1.250 euros per a un model semiautomàtic, aquell on una persona ha de prémer un botó perquè es duig a terme la descàrrega.