No malbaratis quelcom valuós

Tomàs Navarro, psicòleg d'Andorra, publica un nou article amb la publicació del Diari de Mallorca i Girona (DMG) on reflexiona sobre com gestionar les decisions, els errors i les circumstàncies inesperades que conformen la vida.

L'autor adverteix que aprendre de l'experiència no implica justificar tot el que ens ha passat ni buscar una lliçó positiva en cada dolor. Segons Navarro, hi ha situacions injustes o simplement traumàtiques que cal acceptar tal com són: «No cal embellir-les perquè tinguin valor». El professional suggereix que quan estem preparats, podem preguntar-nos què necessitem ara i què hem après sobre nosaltres mateixos.

Evitar el retret autodestructiu

El text aprofundeix en la necessitat de no quedar atrapats en el retret. Navarro explica que revisar el passat pot ser útil, però castigar-se una vegada rere l'altra no canvia els fets. La clau rau en mirar l'experiència amb honestedat i compassió per assumir la nostra part sense convertir un error en una condemna sobre qui som.

Per fer-ho, proposa descriure els fets tal com es recorden, separant-los de les interpretacions. És fonamental distingir què va passar realment dels judicis que fem després: «Què vam sentir? Quines decisions vam prendre amb la informació que teníem aleshores?».

Aprenentatge concret i reconeixement personal

L'objectiu no és necessàriament una gran revelació, sinó trobar petites certeses que ens serviran més endavant. Navarro destaca també el valor de les experiències agradables: projectes èxits o converses constructives ajuden a identificar què ens fa bé i com donar-hi espai en el futur.

Aprendre del que hem viscut serveix per no deixar que l'experiència es perdi, convertint-la en una font de criteri i confiança. El record pot orientar-nos, però ha d'evitar governar totes les decisions futures. Una vivència complicada no determina que tot torni a acabar malament.

Espai per recuperar forces

Quan l'experiència és massa recent o dolorosa, Navarro recomana no forçar conclusions immediates: «De vegades, primer necessitem recuperar forces». Parlar amb algú de confiança, escriure el que sentim o deixar passar el temps són passos vàlids. L'aprenentatge arribarà quan hi hagi prou distància per mirar els fets sense quedar-hi completament atrapats.

La invitació final és reconèixer allò après i conservar les eines útils, deixant anar la necessitat de fer tot perfectament. Cada experiència forma part del recorregut vital i pot convertir-se en una eina per cuidar-nos millor.