El Grup Parlamentari Socialdemòcrata exigeix més enllà de la proposta governamental

Susanna Vela Palomares, presidenta del grup socialdemòcrata al Parlament d'Andorra, ha presentat tres esmenes addicionals al Projecte de llei que modifica l'article 117 del Codi Penal. L'objectiu declarat és avançar cap a un reconeixement efectiu dels drets sexuals i reproductius de les dones, superant la proposta inicial del Govern.

Vela considera insuficient una reforma que només elimina la responsabilitat penal sense abordar el nucli del problema: "No és el mateix deixar de castigar una dona que reconèixer-li el dret a decidir sobre el seu propi cos i el seu projecte de vida". La presidenta socialdemòcrata argumenta que l'actual abordatge manté una perspectiva penal en lloc de respectar la capacitat autònoma de les dones.

Una proposta dividida: fins on arriben els 14 mesos?

La línia vermella d'aquesta nova iniciativa és clara per a Susanna Vela. Proposa que la interrupció voluntària de l'embaràs deixi de ser punible durant les primeres catorze setmanes de gestació. A més, suggereix ampliar els supòsits de no-punibilitat entre les catorze i vint-i-dues setmanes en casos concrets relacionats amb la salut de la gestant o del fetus.

Aquesta postura ha rebut el suport explícit de l'Associació de Dones d'Andorra (ADA). El passat divendres, aquesta entitat va entregar una carta als presidents dels grups parlamentaris criticant fermament el projecte governamental actual. La seva conclusió és contundent: "És paternalista i insuficient".

Crítica a la incoherència del model penal existent

Vela alerta sobre una contradicció greu en l'actualitat jurídica andorrana. Mentre que una dona podria interrompre el seu embaràs sense responsabilitat penal, les persones que li ofereixen suport continuarien exposades a penes de presó. "Aquesta incoherència manté la criminalització i dificulta garantir un accés segur", defensa.

La proposta també vol redefinir l'espai jurídic: situar al centre la dignitat, l'autonomia i la llibertat, reconeixent les dones com a subjectes de drets plens. Això contrasta amb el model actual que tractaria aquest tema només com una excepció penal per a persones en vulnerabilitat.

Desigualtat econòmica i recomanacions internacionals

El text destaca la dimensió social del conflicte. El model legal vigent, segons Vela, perpetua desigualtats: les dones amb recursos poden desplaçar-se a l'estranger per accedir al servei, mentre que aquelles sense capacitat econòmica queden en una situació de desprotecció total.

A més, la presidenta del grup recorda les recomanacions dels organismes internacionals de drets humans. Especialment el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW), que ha instat Andorra a avançar en la garantia d'aquests drets fonamentals.

Finalment, s'emfatitza que les polítiques de suport a la maternitat no han de ser una contrapartida per limitar els drets reproductius. La maternitat ha de ser una opció lliure i respectada institucionalment, tant per a qui decideix ser mare com per a qui opta per no-ho ser.

> "Ja ho vam intentar fa uns mesos i la majoria parlamentària ens va dir que no", recorda Vela. "Però continuarem insistint perquè no n'hi ha prou amb deixar de castigar les dones: cal reconèixer el seu dret a decidir i garantir que el puguin exercir en condicions d'igualtat i dignitat".