El copríncep francès entenia la nostra llengua

Fa setanta anys, el viatge oficial de delegació andorrana a París es va convertir en un moment històric per a l'àmbit institucional del país. Tot i que els plans inicials contemplaven una traducció formal necessària davant les autoritats franceses, la realitat va ser molt més propera.

El 27 de juny de 1950, el síndic Cairat arribava a Andorra després d'un viatge oficial al costat del Consell General. Durant una sessió extraordinària, va relatar com es va desenvolupar l'encuentre amb Vincent Auriol, president de França entre 1947 i 1954.

> «Cariat tenia pensat fer un discurs en català davant del Copríncep... Tanmateix, el president Auriol va dir que no calia.»

La intenció inicial era clara: Cairat volia pronunciar-se en la nostra llengua i delegar al secretariat la tasca de traduir-ho al francès per a l'audiència oficial. No obstant això, Auriol va rebutjar aquesta formalitat.

Segons les pròpies paraules del president francés explicades pel síndic, ell mateix havia nascut a Revèl (Alta Garona) i entenia perfectament el català. Fins i tot, segons la versió de Cairat, parlava una mica la llengua.

No sabem amb total certesa si aquesta capacitat lingüística es limitava al moment íntim o si va permetre un diàleg fluid en públic. De totes maneres, ni el síndic ni els membres de la delegació van necessitar fer servir cap traductor per a l'intercanvi.

Aquesta anècdota ha quedat registrada al Llibre d'actes del Consell General i va ser recentment exhumada pel periodista Jordi Guillamet durant el procés de transcripció dels documents. Representa potser un dels pocs casos documentats en què una autoritat contemporània francesa, amb la condició de copríncep, ha demostrat coneixement real del catalandès.