El sector sanitari d'Andorra rep una injecció de personal i reforça el control
Xavier Espot, cap del Govern andorrà, ha presentat un balanç positiu sobre l'estat del sistema sanitari al Principat durant la sessió de control al Consell General. Les xifres mostren que el nombre de metges en actiu ha experimentat una creixença significativa: s'ha passat dels 392 professionals registrats a finals del 2025 als actuals 415, situació registrada ja al setembre del 2026.
Aquest increment no és casual, sinó el resultat directe d'un canvi normatiu que ha permès una major flexibilitat per l'acollida de metges especialistes estrangers com a professionals liberals. Durant aquest any s'han atorgat dotze habilitacions especials i se n'han prorrogat deu més, sumant-se així un total d'onze nous professionals, entre els quals destaquen deu cardiòlegs i un radiòleg.
> «Aquests mecanismes, sumats a la flexibilització del requisit del català, estan donant resultats molt positius», ha afirmat l'executiu andorrà en referència als nous arribats que s'han acollit a la modalitat de treballar un màxim de 90 dies anuals.
Però no només hi ha hagut més personal; també s'ha actuat sobre les condicions econòmiques. El Govern ha impulsat una pujada en les tarifes mèdiques per reforçar l'atractiu del sistema: un increment de l'17% per als metges de capçalera i una rebaixa del 10% per als especialistes, aquests darrers sota el nou conveni col·lectiu del SAAS que introdueix millores salarials directes. Paral·lelament, es treballa en mesures per facilitar l'agrupament familiar dels nous facultatius.
Un reforç al control de les baixes laborals
Mentre s'amplia la plantilla mèdica, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha duplicat els seus recursos humans dedicats a inspecció. La seva plantilla per controlar les baixes laboral ha passat de tres a sis professionals. L'objectiu és intensificar el seguiment de les incapacitats temporals i oferir un marc més clar davant possibles pressions externes.
Així mateix, s'està negociant amb el Col·legi Oficial de Metges l'establiment de criteris més objectius per a les baixes vinculades a la salut mental. Tanmateix, la direcció del Govern ha descartat una validació sistemàtica externa en favor de reforçar els canals de comunicació directes entre metges informants i serveis d'inspecció.
Aquest conjunt d'accions pretén cobrir la creixent demanda d'atenció especialitzada al país, fidelitzar el talent mèdic en un entorn competitiu i garantir que les decisions sobre baixes es prenguin amb rigor i transparència.