El MoraBanc Andorra s'enfonsa en la Lliga ACB

L'inici de temporada del MoraBanc Andorra ha estat el pitjor de tots els temps a la màxima categoria espanyola, igualant només amb l'equip històric que va baixar fa tres dècades. Després de set jornades disputades en aquesta edició 2026-2027, el conjunt andorrà acumula un balanç preocupant: una victòria contra el Breogán i sis derrotes consecutives que deixen l'equip a la cua del classificatori.

Aquest resultat no és només una qüestió de números en el tauler, sinó que revela problemes estructurals greus dins dels vestidors. Més enllà d'un possible mal enteniment verbal entre entrenador i jugadors durant els mitjans de partit a la Corunya, la realitat sobre la pista és inquietant: una falta de connexió gairebé alarmant entre el grup.

> «Hi ha pèrdues que són qüestió de ser tous... simplement som tous», va afirmar l'entrenador Zan Tabak després del partit a Galícia, reconeixent la fragilitat defensiva com una de les principals causes dels resultats negatius.

La química entre els nouvinguts i el grup base sembla encara no haver-se forjat. Jugadors clau cridats per liderar el projecte mostren inconsistències que poden ser normals en un inici de temporada amb diversos fitxatges, però que esdevenen perilloses quan hi ha figures com Akinjo o Robertson. El cas del base McGriff, ja citat abans d'arribar a Andorra i ara confirmant la seva anarquia en el camp després de marxar dos partits amb falta evitable, és un símptoma més de les tensions internes.

Una defensa que s'esvaeix davant l'atac rival

La manca de comunicació es tradueix directament a pèrdues de pilota. Des del triomf contra el Breogán, la mitjana d'aquest error ha pujat fins als 15,1 per partit, superant les xifres anteriors (màxim 21 a Bilbao). A més, l'equip és el tercer que més punts encaixa a la competició amb una mitjana de 97,4. Curiosament, els tres millors resultats defensius han estat contra rivals febles o sota pressió extrema.

L'atac també pateix: el MoraBanc és el segon equip que menys anota (86,7 punts), només per darrere del Manresa. Com va reconèixer Tabak, si l'encert des de fora es manté al voltant del 50% però no s'aconsegueix guanyar, «hi ha alguna cosa a l'altre costat que estem fent malament».

Un inici històric negatiu per als interessos locals

Aquestes dades són especialment rellevants per al municipi, la parròquia i les institucions andorranes, ja que el club és un pilar econòmic i social de l'entitat. Igualar el pitjor inici del curs 1995-1996 –temporada en què l'equip va baixar– amb dades globals inferiors (menys anotació i molt més rebuda) genera una imatge preocupant per a la ciutat.

Les lligues no es decideixen al novembre, però les xifres parlen clarament: el MoraBanc necessita urgentment recuperar la confiança dels seus aficionats i demostrar que pot ser competitiu en un nivell tan exigent com és l'ACB.