El roc d'Àliga amaga un secret: Enclar va ser abandonat per una revolta?
La recerca arqueològica al jaciment del roc d'Àliga està obrint noves perspectives sobre la història de Santa Coloma. Les evidències suggereixen que el desaparegament del castell de Sant Vicenç, conegut com Enclar, no va ser un simple desgast temporal sinó l'abandonament abrupte d'una fortalesa clau a finals del segle X.
> "La intervenció al jaciment del roc de l'Àliga... ha fet revisitar aquests anys i plantejar si el castell d'Enclar va ser també destruït pels andorrans en aquestes mateixes dates."
Mentre que la documentació oficial indica una cessió de la fortalesa per part del comte Borrell II al voltant del 980, els fets apunten a un context de tensió extrema. Justament quan el poder comtal urgellenc consolidava les seves xarxes feudals amb noves construccions defensives prop de la frontera sud, Enclar deixava de ser operatiu.
Un castell estratègic que va perdre el seu paper
Durant els segles IX i X, Enclar funcionava com a punt neuràlgic per controlar Andorra des del centre. Era un símbol físic del domini real en una època de gran inestabilitat política. No obstant això, cap als anys 950-980, la dinàmica canvia radicalment.
El comte Borrell II va construir el castell de Bragafolls específicament "contra els homes d'Andorra". Aquesta decisió estratègica respon a una pregunta incòmoda: per què necessitava un nou castell si en tenia un altre funcional al centre? La resposta sembla clara: l'antic Enclar ja no servia perquè les comunitats locals havien demostrat ser capaç de plantar cara als senyors feudals.
Dades que posen el conflicte a la llum
Les xifres i dates revelen un patró d'inestabilitat difícilment casual. El 988, Borrell II va realitzar una permuta massiva amb el bisbe Sal·la, intercanviant béns andorrans per territoris allunyats de la vall. Poc després, en el seu testament del 993, l'hereu comtal no fa cap menció als seus dominis a Andorra.
A més d'això, registres històrics confirmen que el 996 un noble va morir "en combat" dins dels límits de la vall. Aquests fets suggereixen una confrontació armada directa entre les institucions comtals i els habitants locals.
> "A favor d'aquesta explicació hi ha el fet que sabem del cert que les comunitats andorranes en aquelles dates eren força indòmites, molt ben organitzades i capaces de plantar cara al poder comtal."
El 1190 es confirma l'estat ruïnós de la fortalesa, obligant el vescomte Arnau de Castellbò a reconstruir-la sota infeudació. Tot plegat apunta que Enclar va ser abandonat deliberadament durant un període de rebel·lió organitzada contra una imposició feudal arbitratària.