El caliu d'octubre al Prat del Pi

Algú sap què passa si posem una castanya al foc sense haver-la tallat? Doncs que "fa una explosió!", li deia un nen al seu company mentre observaven com treballaven els castanyers als afores de la carpa provisional situada al Prat del Pi de Canillo.

> "Ah, sí?", replicava el seu amic, "doncs jo ho vull provar!". Dit i fet. Abans però, li han demanat educadament el pertinent permís al pacient fogoner per poder efectuar l'experiment, i aquest els ha dit que "i tant, cap problema, però aneu amb compte amb els morros!".

Aquest representatiu fruit tardorenc, juntament amb altres productes locals, venien els xavals de l'Escola Francesa en una de les paradetes. Els diners recaptats serviràn per ajudar a finançar les colònies de final de curs. Però no eren els únics que s'havien aplegat sota la lona.

Hi havia ben bé una cinquantena de comerciants, i cadascun oferia quelcom diferent: embotits, formatges, roba feta a mà, productes de la terra i obres d'art. Com que l'espai era força més reduït que si s'hagués pogut celebrar a l'exterior, el caliu que es generava allà dins era encara més acollidor.

La pluja no ha donat treva en cap moment durant aquest matí d'octubre, però tot i que el terra estava força enfangat, ningú semblava tenir impediments per rodar pel lloc. Degustaven un tall de donja o manxec o ballaven acompanyats per la xaranga Canillo's Band Tocant. Aquest grup ha convertit aquest mullat matí en un vespre digne d'una festa major.

Tradició i salut animal: el context real del mercat

El mercat artesanal s'hà convertit en una tradició d'inici de temporada a la parròquia canillenca. La veritable "excusa" per a aquesta celebració és la Fira del Bestiar, que aquest any ja ha arribat a la seva 37a edició.

La ubicació era la zona de l'antic Càmping Pla, on hi havia uns 50 caps de ramat entre cabres, ovelles, cavalls i vedelles. Els animals han aguantat estoicament sota la pluja; no cal dir que no he vist mai una vaca amb paraigües.

És important recordar que l'any passat no hi va haver fira per culpa de l'ombra de la dermatosi nodular, malaltia que amenaçava de travessar les fronteres i aterrar al Principat. El fet que aquest any l'hàgim tingut de nou és un més que molt bon senyal pel sector ramader.

Una vida d'adaptació a Andorra

Sembla que finalment el temps ha canviat, ara ja hem de tornar a treure els jerseis de llana i preparar-nos per tenir dies sencers sense sol. Així és la vida aquí dalt: mentre seguim tenint focs de castanyers que ens facin entrar en calor als matins i mercats on comprar barrets, bufandes i bons productes per escalfar els budells.

En principi sobreviurem. Si no, sempre podem trucar a la Band Tocant perquè ens faci moure el cos, ja que això no falla mai!