El mercat del lloguer és un fre estructural per a la transició ecològica

Oriol Travesset, coordinador del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació (AR+I), ha posat sobre la taula avui una dada alarmant: el fet de ser llogater impedeix que més de la meitat dels habitatges andorrans es modernitzin energèticament.

Segons les dades presentades en l'Enquesta de consum energètic dels edificis residencials, incloses dins del projecte EVICC i elaborades amb el suport del Govern i FEDA, la manca de capacitat decisió als pisos alquilats és responsable directament que no s'instal·lin fonts alternatives ni es facin actuacions d'eficiència en un 60% dels casos. La realitat és clara: quan l'inquilí vol millorar el seu habitatge, la màquina final de decisió està sempre a mans del propietari.

Una radiografia que mostra una dependència fòssil encara viva

La imatge que dibuixa aquesta enquesta, basada en una mostra de 751 enquestats, revela un parc residencial molt lluny d'haver completat la transició. La calor segueix generant-se principalment amb combustibles contaminants.

Actualment, el 60% dels habitatges continua utilitzant calderes de gasoil per a calefacció. Aquest és l'àmbit on hi ha més marge de millora possible si s'actua ràpidament. Per contra, els sistemes que funcionen amb electricitat estan guanyant terreny i ja representen el 24% del total, un salt significatiu respecte al 2023.

En quant a la climatització d'estiu, l'aire condicionat té una presència encara molt marginal: només arriba al 6,3% de les llars. En canvi, quan parlem d'il·luminació, el panorama és més optimista gràcies a la substitució progressiva de bombetes.

El 62% dels enquestats ja utilitza tecnologia LED, mentre que un 26% encara recorre a sistemes de baix consum i només una petita minoritat, el 12%, manté les antigues bombetes d'incandescents. Aquesta distribució confirma que la llum és l'element més fàcilment renovable del domicili.

> "El mercat de lloguer és un dels principals obstacles per a la transició energètica a les llars andorranes, ja que els llogaters no tenen capacitat de decisió sobre les reformes ni sobre la instal·lació de fonts alternatives."

Aquesta cita resumeix el nucli del problema: una barrera estructural on la voluntat individual xoca amb la propietat privada.

Conseqüències per a les parròquies i institucions

El fet que un terç de l'habitatge nacional estigui en mans d'inquilins sense poder modificar-ne el sistema energètic té repercussions directes. Les parròquies veuen frenada la seva capacitat per impulsar programes locals de renovació, ja que moltes residències es troben bloquejades legalment o econòmicament.

Les institucions públiques tenen un repte enorme: com accelerar el canvi si l'obstacle principal no és tècnic ni financer per a la majoria de cases, sinó jurídic i social. Si es manté aquesta dinàmica sense regulacions específiques o incentius al propietari que beneficiïn directament també a l'inquilí, Andorra seguirà depenent en gran mesura dels combustibles fòssils per escalfar les seves llars.

La transició energètica no és només una qüestió de tecnologia, sinó d'estructura social. Fins que el model del lloguer no es revisi o s'estableixin vies clares per a millores compartides, la meitat dels habitatges romandrà estancada en un passat energètic.