Les clavegueres i el preu per al Principat
Segons documenta *Desmontando las cloacas*, les maniobres dissenyades des de Madrid no es van limitar a una disputa política interna, sinó que van utilitzar el sistema financer andorrà com a camp de batalla. La investigació apunta directament cap a la intervenció i posterior desaparició de la Banca Privada d'Andorra (BPA), provocant greus perjudicis institucionals per al país.
> "Les maniobres dissenyades des de despatxos ministerials a Madrid no es van limitar a una disputa política interna espanyola, sinó que van utilitzar el sistema financer andorrà... com a camp de batalla de l'anomenada 'Operació Catalunya'"
Tal com recull Leire Díez en les pàgines del seu treball, converses gravades amb l'excomissari José Manuel Villarejo demostren que Andorra va ser objecte de pressions directes per obtenir informació bancària confidencial. En un dinar celebrat el març de 2015, aquest agent policial va reconèixer sense embuts com es van gestionar les captures de pantalla dels comptes:
> "després d'amenaçar el banquer a Andorra"
Villarejo vincula directament l'obtenció de dades amb la intervenció de BPA i la seva filial Banco de Madrid, assegurant que va ser arran d'aquesta acció quan es van obtenir totes les dades buscades per acabar amb els 'indepes'. Aquesta maniobra dinamitza l'operativitat del grup bancari andorrà i desencadena una crisi financera sense precedents.
Una cacera de bruixes judicialitzada
L'obra també posa de manifest que la instrumentalització no es va aturar amb el relleu policial, sinó que continuava als despatxos fiscals. La documentació revela que el cas BPA formava part del llistat de procediments sensibles que el fiscal anticorrupció José Grinda assegurava haver rebut en una proposta per arxivar causes sota l'argument d'haver estat "fruit o conseqüència d'actuacions abusives".
A més, la investigació es va sustentar en un dossier anomenat 'Proyecto BARNA', on major part de la informació era falsa i fins i tot hi havia instruccions per esborrar les proves d'aquesta fabricació. Els informes confidencials del FinCEN van sortir irregularment de la fiscalia anticorrupció després que Grinda fotografiés tres toms de documentació reservada.
> "Tot es va fer des d'un comitè de crisi al govern espanyol per acabar amb els 'indepes'"
Les gravacions mostren també com s'utilitzaven comptes apòcrifs, incloent-hi el cas del suposat exalcalde Xavier Trias. Alts comandaments admetien entre rialles que el document era "totalment fals" i només calia comptar els dígits per comprovar la inexistència del compte.
Xifres de la trama reveladora
El llibre subratlla un impacte estès a ciutadans vinculats econòmicament, com Sandro Rosell o la família Pujol. Les xifres documentades inclouen:
* 608 possibles delictes atribuïts a 26 alts càrrecs.
* 250.000 euros pagats a Javier de la Rosa per facilitar informació contra la família Pujol, rebuts que Villarejo guardava a casa seva.
* 645 dies de presó preventiva per a Sandro Rosell abans d'una absolió després de ser investigat sense causa prèvia.
> "cal acabar amb aquesta família"
L'objectiu declarat era deixar els assenyalats "morts civilment" i projectar sobre Andorra l'ombra permanent de ser un refugi opac. Mentre a Madrid es definia una xarxa autoproclamada màfia, el Principat assumia el cost econòmic d'aquesta guerra bruta que mai li va pertànyer.
Conseqüències duradores per al país
La investigació confirma que Andorra patí les conseqüències d'una estructura que operava amb total impunitat fora dels canals de cooperació judicial internacional. Mentre Madrid celebrava sobretaules on es vantaven d'haver doblegat la banca andorrana, el Principat encara perdura amb múltiples derivades que volen fer veure com una fàbrica de blanqueig allò que realment va ser un atac tolerat per clavegueres estatals.