El paper ocult del monarca en la Constitució de 1993

Durant una sessió de les *Píndoles de recerca* organitzades per la Universitat d'Andorra (UdA), el jurista i exparlamentari català Jordi Xuclà ha desgranat un detall històric que fins ara romania en l'ombra del procés constitucional. La investigació confirma que el rei emèrit Juan Carles I va manifestar la seva intenció de convertir-se en copríncep d'Andorra, una proposta que va comptar amb el suport inicial de diversos partits polítics espanyols.

> «El rei emèrit d'Espanya, Juan Carles I va aspirar a convertir-se en copríncep d'Andorra durant el procés que va conduir a l'aprovació de la Constitució del 1993»

Aquesta possibilitat política es va veure truncada arran d'un canvi estratègic. Segons les explicacions de Xuclà, tot va decidir-se en una reunió crítica celebrada el 1989, on van participar el copríncep Joan Martí Alanis i el president del govern espanyol, Felipe González.

En aquell encounter, Martí Alanis va assegurar al seu company que la futura Constitució andorrana havia d'establir clarament qui exerciria el coprincipat. La intenció era tancar definitivament qualsevol porta a ingerències externes o aspiracions de monarquistes estrangers.

El context internacional i les influències europees

La conferència, que marca l'inici d'una sèrie de *Píndoles* sorgides directament de la estada predoctoral de Xuclà a l'Observatori Interdisciplinari (OHPI-UE), va servir també per analitzar el paper del Consell d'Europa en aquest procés. El jurista ha destacat com els intents d'influència, tant de França com d'Espanya, van marcar la trajectòria institucional.

El treball parteix fonamentalment d'una moció aprovada el 1986 pel congrés de l'Internacional Liberal, que instava Andorra a avançar cap a un marc constitucional modern. Aquest text es va incorporar literalment al informe sobre la situació del Principat elaborat per a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

Xuclà, qui està cursant el seu segon doctorat sota la supervisió de Pere Pastor, ha inclòs en la seva recerca una comparativa detallada entre les activitats institucionals d'Andorra, San Marino i Mònaco. Aquesta anàlisi permet entendre millor com Andorra va triar el seu camí dins l'estructura europea, allunyant-se de models monàrquics per consolidar la seva sobirania compartida.

La sessió ha estat organitzada amb motiu d'estades de recerca a la UdA i s'emmarca en un esforç per donar veu a investigacions que connecten l'actualitat política amb les arrels històriques del país.