El debat lingüístic torna al Consell General amb una pregunta oral crítica
La presidenta de la formació, Susanna Vela, ha portat aquesta preocupació davant les institucions en sessió del 19 de novembre. L'objectiu és que el Govern expliqui quines accions concretes té previstes per revertir un fenomen alarmant: cada vegada es parla menys català entre la ciutadania.
> "La integració lingüística no pot limitar-se a acreditar uns coneixements mínims. Cal crear les condicions perquè parlar català sigui útil, necessari i natural".
Aquesta cita resumeix el nucli del problema que els socialdemòcrates plantegen al Consell General. La realitat demogràfica d'Andorra complica la tasca: milers de treballadors sud-americans han arribat en els últims anys i, per viure-hi, s'han hagut adaptar principalment a l'ús del castellà.
Un repte que afecta tots els àmbits socials
El fenomen no es limita al sector serveis ni als espais laborals. La pèrdua de presència lingüística és més greu en l'àmbit familiar i entre amics, on s'ha consolidat el castellà com a idioma dominant.
Per contrarestar aquesta tendència, la proposta va molt més enllà dels cursos gratuïts o els horaris flexibles. Es reclama una política lingüística ambiciosa que transformi l'escola i les xarxes socials en espais de normalització real. L'objectiu final és clar: que el català deixi d'ésser només un idioma que s'imposa per llei, per convertir-se en la llengua triada espontàniament pels andorrans.
El repte institucional serà passar de les declaracions polítiques als resultats mesurables. Sense recursos humans i econòmics suficients ni un seguiment rigorós dels usos lingüístics, qualsevol intent d'inversió del declivi catalanista quedarà en l'aire.