El debat lingüístic torna al Consell General

La presidenta del grup parlamentari de la Socialdemocràcia, Susanna Vela, ha portat una preocupació clau als debats institucionals: l'ús decreixent del català entre les noves generacions i els immigrants. Aquesta setmana, en sessió del 19 de novembre, el Govern haurà d'aclarir quines accions concretes preveu per revertir una tendència que posa a prova la eficàcia de les polítiques lingüístiques vigents.

> "La integració lingüística no pot limitar-se a acreditar uns coneixements mínims. Hi cal crear condicions perquè parlar català sigui útil, necessari i natural".

Aquesta frase resumeix el nucli del missatge traslladat al Consell General: la llengua ha de ser una eina viva en l'àmbit laboral i social, no només un requisit formal. El creixement demogràfic recent, amb milers d'immigrants sud-americans que ocupen sectors com els serveis públics, ha fet guanyar terreny al castellano tant a la família com en el lloc de treball.

Un repte per als nous veïns i les empreses

El gran obstacle rau en la necessitat d'adaptar els programes d'aprenentatge. Els cursos han de ser gratuïts, amb horaris compatibles amb la jornada laboral i acompanyats d'incentius que facin veritablement atractiu l'ús del català per part dels nous arribats.

El sector serveis és un altre punt crític. Garantir que els clients rebin atenció en català ha de ser una meta efectiva, reforçada amb formació específica i mecanismes de control que assegurin el compliment de la normativa vigent. Les empreses també tenen un paper determinant: incorporar el català a la comunicació interna sense renunciar al multilingüisme.

La llengua fora del centre educatiu

L'escola no és suficient per garantir la continuïtat social d'una llengua si els joves l'utilitzen majoritàriament en altres idiomes durant el seu temps lliure. Per això, cal potenciar la presència del català a les xarxes socials, en activitats esportives i espais de lleure.

L'objectiu final és que el català deixi de ser només una llengua que s'imparteix per obligació acadèmica i es converteixi en un idioma escollit espontàniament pels ciutadans. Això requereix una política lingüística ambiciosa, sostinguda econòmicament i humana, més enllà de les simples declaracions d'intencions.

El repte per al Govern serà traduir aquests objectius en resultats mesurables: calendaris clars, seguiment periòdic dels usos lingüístics i una aplicació real que transformi el paisatge comunicatiu del país.