El debat lingüístic torna a l'agenda parlamentària

La presidenta de la formació, Susanna Vela, ha portat aquesta setmana una preocupació greu davant del Consell General. La seva proposta es va formalitzar mitjançant una pregunta oral que el Govern hauria d'haver respost durant la sessió programada per al 19 de novembre.

> "Quines mesures pensa adoptar per revertir una tendència que posa en qüestió l'eficàcia de les polítiques lingüístiques actuals?"

Aquesta pregunta no és només retòrica. Els socialdemòcrates argumenten que la llengua catalana està perdent terreny entre els nous arribats, un fenomen accelerat per l'onada migratòria recent.

Un repte demogràfic urgent

En les últimes dècades, milers de ciutadans sud-americans han fet camí cap a Andorra. Aquests immigrants ocupen posicions clau en els serveis públics i ho fan predominantment en castellà. La realitat és que, per viure al país, molts consideren que el català no és estrictament necessari, fent guanyar terreny a la llengua materna dels nouvinguts tant en l'àmbit familiar com laboral.

El grup parlamentari considera imprescindible transformar els programes d'aprenentatge. No es tracta només de acreditar coneixements mínims, sinó de crear un entorn on parlar català sigui útil i natural a la feina i en les relacions socials diàries.

El sector serveis com a palanca

L'atenció al públic és un altre front de batalla. Garantir que els clients puguin ser atesos correctament en català hauria d'ésser una meta efectiva, però això requereix més que voluntats polítiques: cal formació real per als treballadors i mecanismes que assegurin el compliment de la normativa.

Les empreses també tenen un paper determinant. S'ha de fomentar l'inclusió del català en la comunicació interna, les reunions professionals i els espais de trobada sense obligar a renunciar al multilingüisme.

La llengua fora de l'escola

La pèrdua de presència entre amics i familiars és especialment alarmant. L'institució educativa, per si sola, no pot garantir la continuïtat social del català si els joves opten majoritàriament per altres idiomes en el seu temps lliure.

Cal potenciar activament la presència de la llengua a les xarxes socials, les activitats esportives i l'oci juvenil. L'objectiu final és que el català deixi d'ésser una assignatura obligatòria per convertir-se en un idioma triat espontàniament.

De paraules a fets mesurables

Els socialdemòcrates adverteixen que la resposta institucional no pot quedar limitada a declaracions de bones intencions. Reclamen una política lingüística ambiciosa, sostinguda i dotada dels recursos econòmics i humans suficients.

El repte del Govern serà passar ràpidament de les mesures formals als resultats mesurables, definint objectius concrets, calendaris d'aplicació rigorosos i un seguiment periòdic que avalïi realment els usos lingüístics a la societat andorrana.