El Parlament prepara un cop d'esmena a la llei universitària

Amb una clara voluntat de protegir el valor dels títols i evitar que l'ampliació de l'oferta virtual degeneri en titulacions sense garanties, el grup parlamentari Demòcrata ha presentat fins a vint esmenes al projecte de modificació de la Llei de l'ensenyament superior.

Aquesta moció no és només un exercici legislatiu; busca assegurar que cada nova plaça d'estudi generi recerca, oportunitats formatives i valor real per al país. El grup ha treballat intensament amb l'AQUA (Agència de Qualitat), la Universitat d'Andorra, les universitats privades i el sector acadèmic per recollir aportacions clau.

> "En un sistema de dimensions reduïdes, una activitat sense garanties pot afectar la reputació del conjunt de les institucions i el valor dels títols dels seus estudiants."

Així ho ha explicat el grup en justificar que aquestes mesures són vitals per evitar riscos a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), tenint com a horitzó la revisió de les directrius ESG prevista per al 2027.

Blindatge institucional i rendició de comptes

Un dels punts més polèmics és el reforç de l'independència de l'AQUA. Les esmenes estableixen que totes les institucions hauran de tenir un sistema intern de qualitat i sotmetre's a avaluació externa periòdica.

El Govern podrà comprovar el compliment d'aquestes obligacions legals, aplicant conseqüències administratives amb proporcionalitat. No obstant això, s'ha deixat clar que aquesta supervisió administrativa no substitueix mai el judici tècnic de l'AQUA.

La transparència serà clau: les universitats hauran de comunicar dades de matrícula i crèdits dels programes estatals, identificar els equips docents amb les seves responsabilitats concretes i presentar una memòria anual detallada sobre la execució del pla estratègic.

Personal acadèmic: fi a l'estructura formalista

El text també ataca directament el problema de la precarietat en els equips docents. S'estableix que cada programa ha de tenir una persona responsable vinculada laboralment a la institució, garantint estabilitat.

L'Estratègia Nacional d'Ensenyament Superior (ENES) concretarà indicadors rigorosos sobre dedicació i massa crítica per evitar estructures merament formals que no responguin als reals requisits de cada modalitat d'ensenyament.

Cooperació internacional: ordre en les titulacions dobles

La cooperació internacional es manté com una oportunitat, però amb un control més estricte. Les titulacions dobles o múltiples hauran d'acreditar una aportació acadèmica real de cada universitat implicada.

Mentre que la Universitat d'Andorra (UdA) comunicarà prèviament les seves col·laboracions, les altres universitats necessitaran autorització del Govern. Aquesta aprovació requerirà un informe favorable de l'AQUA i una valoració explícita del benefici per al sistema andorrà.

L'objectiu és afavorir la mobilitat i l'ocupabilitat dels estudiants, sense permetre que es multipliquin títols sense formació efectiva que els justifiqui.

Limitacions geogràfiques i lingüístiques

Les noves adscripcions de centres quedaran estrictament limitades al marc jurídic andorrà. Per a activitats internacionals preexistents, només es permetrà una continuïtat excepcional si hi ha proves d'activitat real verificada.

A més, s'estableix un compromís ferm amb el català: les webs institucionals hauran de ser íntegres en la llengua oficial. L'oferiment de continguts acadèmics en titulacions estatues també seguirà aquest criteri quan ho permeti la naturalesa dels estudis, tot preservant l'autonomia universitària i la docència en altres llengües si es volgués.

Adaptació gradual per a les institucions existents

Finalment, el text preveu una transició suau. Es manté un termini de cinc anys d'adaptació a l'ENES per a les institucions emparades per la Llei 22/2025.

Aquest marc exigent però previsible permetrà que les universitats consolidin els seus models, protegeixin l'estudiant i reforcin la confiança internacional en el sistema d'ensenyament superior andorrà.