El Govern manté el control de la Llei de descongelació malgrats pressions sindicals

Xavier Espot i Conxita Marsol defensen que no es farà una llei a correcuita per amenaces, tot i obrir-se a reformes reglamentàries.

El cap d'Executiu ha advertit al Consell General que les decisions sobre l'alçament dels límits de renda en els contractes de lloguer no dependran de la lliure circulació ni del tancament de fronteres. "No farem una llei a correcuita perquè un sindicat ens amenaça de tancar la frontera", va declarar Xavier Espot ahir al plen, marcant clarament les distàncies amb el Sindicat d'Habitatge.

Tot i aquesta fermesa, l'executiu ha reconegut que algunes demandes del col·lectiu podrien ser assumibles a través de canvis reglamentaris. No obstant això, es rebutja categòricament qualsevol acció legislativa condicionada per la pressió social o les amenaces contra la seguretat pública.

El debat sobre les pròrrogues i els casos concrets

Pere Baró, conseller del grup socialista, va obrir el debat parlamentari qüestionant si l'actual descongelació garanteix suficientment la funció social de l'habitatge. Va presentar tres situacions extremes: un home que ha rebut carta per marxar a final d'estiu, una mare treballadora amb dos fills i una parella jove impossibilitada de pagar el nou preu del mercat.

> "No es pot limitar a dir a la ciutadania que busqui nous pisos, perquè no n'hi ha", va denunciar Baró. Proposà buscar una llei de mínims per reforçar les garanties dels arrendataris abans que expirin les proteccions vigents.

La ministra d'Habitatge, Conxita Marsol, va respondre amb disposició a negociar millores però va retreure als socialistes el seu vot en contra de diverses mesures impulsades pel Govern. "Penso que podem millorar", va reconèixer la titularitat del departament, situant-ho com un espai d'acord possible.

Urgència legislativa i exclusions temporals

El punt més tècnic del debat ha estat el tracte de les pròrrogues legals. La ministra ha anunciat que s'estudiarà una modificació per extrema urgència a la Llei de descongelació per deixar inequívoc que aquestes operen automàticament, sense gestió addicional pels arrendataris.

Aquesta precisió jurídic és crucial quan la norma comenci a tenir efectos l'1 de gener. Tanmateix, el Govern ha deixat clar que aquesta actuació no resol la situació dels contractes signats a partir del 2022, els quals queden exclosos de les pròrrogues extraordinàries segons la interpretació actual.

El debat s'ha produït en un context on l'executiu ha destinat més de 140 milions d'euros a habitatge i ja té ocupades prop de 200 persones al parc públic. La ministra va convidar les famílies afectades per la pèrdua del pis habitual a adreçar-se directament a l'Institut de l'Habitatge, oferint prioritat en l'accés als pisos disponibles.