Un error normatió ha permès la doble estada temporal
Dijous passat, el BOPA publicava cinc decrets per implementar la quota d'hivern als sectors vinculats amb el turisme: hotels, esqui, agències de viatge, neteja i comerç. Es tracta en total de 5.100 autoritzacions que poden ampliar-se un 30% si cal.
Tot just una setmana després d'aquest anunci, el BOPA ha publicat la modificació dels cinc decrets originals. La raó? Als textos anteriors els faltava un punt crucial derivat de la Llei qualificada d'immigració i l'òmnibus 2 aprovada al primer trimestre del 2026.
> "Vist el caràcter improrrogable de les autoritzacions d'immigració temporals, el Govern determina reglamentàriament el termini necessari perquè el titular d'aquest tipus d'autoritzacions en pugui sol·licitar una de nova del mateix tipus".
Aquesta cita legal es reconeix explícitament com a absent als decrets inicials. Per corregir-ho, s'ha afegit un article 4 bis amb el títol "altres condicions de concessió", que estableix una barrera clara: per obtenir una autorització d'immigració temporal, el treballador no pot fer-hi fins haver transcorregut com a mínim cinc mesos des del venciment de l'autorització anterior.
En pràctica, això significa que si un empleat ha estat temporer durant l'estiu, ja no podrà ser-lo aquest hivern. L'origen d'aquesta confusió rau en la modificació legislativa de 2026, que va suprimir el requisit dels cinc mesos obligatoris i va deixar al Govern la competència per fixar-ho via reglamentària.
Amb els decrets originals publicats sense aquesta limitació temporal explícita, es creava una situació irregular: legalment estava possible encadenar estades temporals de temporada alta amb les de baixa. Una vegada detectat aquest buit normatió, el Govern ha hagut d'actuar ràpidament per tancar la bretxa.
És cert que durant els set dies entre l'anunci inicial i la correcció, aquesta condició no operava. Ara caldrà investigar si algun cas de treballador ja va gestionar un permís sense tenir en compte aquest requisit nou.