El Govern impulsa obres urgents a la Massana
L'executiu andorrà ha donat el tret de sortida per recuperar l'emblemàtic complex siderúrgic. Aquest dimecres, 14 d'octubre del 2026, s'ha aprovat al Consell de Ministres la licitació de la primera fase dels treballs a la Farga Rossell.
L'objectiu és clar: garantir la seguretat i frenar el deteriorament per reobrir l'equipament als visitants en menys d'un any. Els arquitectes Pau Iglesias i Jacint Gil han redactat un projecte que parteix de diagnòstics realitzats durant 2025, però les circumstàncies han accelerat el calendari.
> "Els treballs se centraran en els elements més degradats per garantir-ne la seguretat i aturar-ne el deteriorament."
La necessitat d'actuar ràpid davant del risc meteorològic ha portat a convocar un concurs nacional amb procediment obert però de contractació urgent. El termini previst és rigorós: sis mesos després que comencin les obres.
Una intervenció ja s'havia fet esperar
No tot va ser immediat. A mitjans del 2026, es va haver d'executar una intervenció urgent per eliminar una estructura de fusta situada al mecanisme de la Farga que presentava un risc real de despreniment.
Aquesta acció preventiva demostra com l'estat de conservació requeria actuacions puntuals abans de poder plantejar-se una reobertura integral del monument industrial, situat a la parròquia de la Massana.
El patrimoni artístic també rep protecció jurídica
Mentre s'actua sobre el ferro i l'aigua, es protegeixen les arts. La mateixa sessió ha aprovat la declaració com a béns mobles d'interès cultural de dues pintures murals: *El bes de Judes* i *La flagel·lació*. Aquestes obres mestres daten entre 1220 i 1230.
Procedents de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, avui dia es custodien al Museu Espai Columba. La declaració oficial permet dotar-les d'una protecció jurídica específica que reforça el seu valor històric.
Cal Piedro s'uneix a l'inventari del patrimoni
L'executiu també ha decidit incorporar *Cal Piedro*, de Ransol, al municipi de Canillo. Aquesta casa pairal, juntament amb la seva era i dos pous propers, serà catalogada com a Bé Inventariat.
Construïda probablement entre finals del segle XVIII i el primer terç del XIX, l'edifici conserva bona part de la seva estructura original. Es tracta d'un testimoni valuós de l'arquitectura rural tradicional andorrana que ara tindrà un marc legal definitiu.
Aquestes decisions mostren una voluntat clara: no només salvar els monuments industrials, sinó també reconèixer i protegir el patrimoni artístic i arquitectònic dispers per tota la vall.