El Govern d'Andorra destina 4,45 milions a prestacions i pensions de solidaritat

Què ha passat?

El Departament d'Estadística ha publicat aquest dijous les xifres definitives sobre la despesa social del tercer trimestre del 2026. En total, l'Estat destina 4.442.906 euros a prestacions i pensions de solidaritat en un període de tres mesos.

Aquest import es reparteix principalment entre dues grans categories: les pensions per a la gent gran i altres prestacions regulades legalment. La despesa total inclou també una partida molt petita destinada a pensions de vellesa no contributives.

El pes de la gent gran en el pressupost social

La major part del dinar públic, amb un volum de 2,8 milions d'euros, va destinada directament a les pensions de solidaritat per als majors. Aquests ajuts han beneficiat una mitjana mensual de 1.564 persones durant el trimestre.

Si analitzem la composició demogràfica dels rebentants:

* De tots els beneficiaris d'aquesta partida, unes 1.042 eren dones i 522 homes.

* L'edat és clau: el 89,5% dels perceptors tenien entre 65 i 85 anys, la franja típica de jubilació sense contribucions prèvies suficients o amb recursos molt baixos.

Pel que fa a les altres prestacions de solidaritat (regulades per l'article 20), la despesa va ser de 1.641.091,41 euros. Aquestes ajuden una mitjana de 450 beneficiaris, un grup més jove en relació amb les pensions de vellesa.

Distribució territorial i nacionalitat dels ajuts

Les dades mostren que la necessitat social no es concentra només a Andorra la Vella, tot i ser el municipi on resideixen més beneficiaris:

* Andorra la Vella: 39,1% de les persones amb prestacions de solidaritat.

* Escaldes-Engordany: 20,2% dels casos.

* La resta es reparteix entre Sant Julià de Lòria i Ordino.

En quant a la nacionalitat dels ajutats en el cas de les pensions per a gent gran:

1. Espanyols: Representen la majoria amb una mitjana de 769 persones.

2. Andorrans: Seguidors amb unes 393 persones.

Pel que fa al grup més jove (prestacions article 20), les nacionalitats estan més equilibrades: uns 250 andorrans, seguidos de 105 espanyols i 69 portuguesos. Curiosament, el 53,2% d'aquests beneficiaris tenien entre 46 i 65 anys.

Un cas excepcional de vellesa extrema

A banda dels ajuts habituals, les dades destaquen un cas molt específic: la despesa en pensions de vellesa no contributives va ser simbòlica, amb només 8.049,60 euros.

D'aquests dinars:

* Van beneficiar una mitjana de vuit dones majors de 98 anys (5 andorranes i 3 espanyoles).

* La distribució territorial va ser més equilibrada: 25% a Escaldes-Engordany, el mateix percentatge a Sant Julià de Lòria i Ordino, mentre que Andorra la Vella concentrava un 37,5% d'aquestes beneficiàries.

Aquesta publicació confirma l'estructura actual del sistema social andorrà, on les pensions per a gent gran continuen essent el pilar principal de la despesa pública en aquest àmbit.