El pacte amb els límits
L'acord entre el Govern d'Andorra i la resta d'institucions ha arribat després que les primeres propostes legislatives generessin un rebuig ferm a nivell local. Les administracions municipals temien una invasió de competències que hauria malmès l'autonomia financera i urbanística dels seus territoris.
Finalment, s'ha trobat un mecanisme optatiu durant dos anys: cada comú decidirà lliurement si aplica o no els incentius urbans i financers per al lloguer assequible. Així es garanteix que les mesures siguin potestatives en funció de la realitat demogràfica i urbanística de cada parròquia.
Límits als macroprojectes immobiliaris
La negociació també ha inclès exigències clares per frenar el poder dels grans constructors. Cerni Cairat, cònsol major de Sant Julià de Lòria i figura central en aquest procés, ha deixat clar que s'han d'establir límits estrictes.
L'objectiu és evitar "una porta d'entrada a bonificacions fiscals o de caràcter urbanístic excessives per a macroprojectes immobiliaris". D'aquí en endavant, les bonificacions fiscals no seran retroactives; només s'aplicaran exclusivament als nous projectes aprovats després que entri en vigor aquesta nova norma.
Observacions i consens institucional
La situació és complexa. La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha anunciat noves observacions al text legislatiu abans de la setmana vinent. Els comuns enviaran les seves peticions tècniques per millorar el document i protegir l'autonomia dels seus territoris.
Tot i així, s'ha aconseguit un consens institucional que evita conflictes greus entre administracions. Rosa Gili ha valorat positivament la predisposició del cap de Govern, tot recordant explícitament: "no diem que ens agradi la llei".
El pacte busca únicament assegurar el funcionament de les institucions sense forçar una conformitat plena si algunes parròquies consideren adient actuar d'una altra manera. Com ha remarcat Cerni Cairat, "el comú que vol ho fa, el comú que considera que és adient per a la seva parròquia".