El Govern i el grup parlamentari de Concòrdia troben un punt d'acord amb matisos

> «Compartim el què però cal afinar el com». Aquesta ha estat la frase clau que ha llançat ahir, 28 d'octubre, el ministre portaveu del Govern, Guillem Casal, per explicar la posició de l'executiu andorrà davant la proposta de llei marc sobre governança i transparència presentada pel grup parlamentari de Concòrdia.

L'acord no és total. El Ministeri ha anunciat un criteri favorable a la iniciativa, però amb condicions: cal introduir «alguns ajustaments» per adaptar l'aplicació normativa a la diversitat d'organismes públiques i parapúbliques que operen al país.

Transparència sense rigidesa innecessàries

Guillem Casal ha defensat amb rotunditat la necessitat de continuar avançant en tres pilars fonamentals: transparència, bona governança i professionalització. No obstant això, el portaveu ha estat molt clar sobre un límit que no es pot traspassar: preservar l'autonomia funcional d'aquestes entitats.

> «Una part d'aquests principis ja està recollida en la normativa administrativa vigent», ha assenyalat Casal. Per això, les discrepàncies entre el Govern i Concòrdia no se centren en els objectius generals de la llei —els quals comparteix l'executiu— sinó en «la manera com s'han d'articular i aplicar les mesures».

El ministre ha advertit que cada societat pública o entitat parapública té una naturalesa, dimensions i objectius diferents. La futura regulació, segons el Govern, ha de fixar principis comuns però també disposar de prou flexibilitat per evitar «rigideses innecessàries en el funcionament» dels organismes.

Crítica al règim transitori i la selecció de càrrecs

Un altre punt que genera reserves a l'executiu és com s'enfoca la selecció dels màxims responsables. El Govern coincideix amb Concòrdia en la necessitat d'impartir objectivitat als processos basant-se en criteris de mèrit i capacitat. Tanmateix, Casal ha remarcat que aquests procediments han de permetre seleccionar els perfils més adequats a les necessitats específiques de cada organisme.

> «Moltes d'aquestes entitats disposen de models de governança que van més enllà de la direcció general», ha assenyalat el portaveu. Ignorar aquesta realitat, segons l'executiu, podria desestabilitzar estructures ja consolidades.

El conflicte s'agreuja amb la proposta del règim transitori previst en la llei de Concòrdia. La disposició plantejada estableix que, al cap de dos anys d'entrada en vigor de la norma, «decaurien els actuals llocs de responsabilitat afectats».

Aquesta mesura podria generar vacants massives i dificultats per cobrir simultàniament tots els càrrecs directius. Per aquest motiu, el Govern considera que cal trobar una fórmula més viable que garanteixi la continuïtat de les entitats, la seguretat jurídica i el manteniment dels serveis sense provocar disfuncions durant l'adaptació al nou model.

Context institucional a Andorra

Aquesta discussió es desenvolupa en un moment clau per a la governança pública d'Andorra. La proposta de Concòrdia busca modernitzar les estructures, però el Govern recorda que no totes les entitats són idèntiques i requereixen tractaments diferenciats.

La decisió del Ministeri reflecteix una postura equilibrada: avançar en transparència sense sacrificar l'autonomia ni la viabilitat operativa dels organismes públics. La discussió continuarà fins que s'arribi a un text final que satisfaci tant els requisits de governança com les realitats específiques del teixit institucional andorrà.