El Govern diu que sí, però amb molts matisos

En el criteri publicat aquest dimecres al Butlletí del Consell General, l'executiu andorrà ha donat un vistós suport a la iniciativa legislativa sobre entitats públiques. No obstant això, sota una llengua de ploma tècnica i prudent, es deixen entreveure dubtes profunds sobre com aquesta normativa podria afectar la realitat institucional del país.

El Govern assegura compartir els principis bàsics exposats en el projecte, destacant especialment la "conveniència de continuar avançant cap a l'excel·lència" i la necessitat que les institucions mereixin confiança per part de la societat. Tanmateix, immediatament després d'aquesta declaració generosa, s'esmenta un inconvenient greu: molts dels propòsits esmentats ja són aplicables amb la normativa administrativa vigent.

> "un objecte i unes finalitats que, considerades en la seva globalitat, mereixen una valoració positiva"

Aquesta frase de suport s'acompanya d'un advertiment clau: la diversitat jurídica, dimensió i missió entre societats públiques i entitats parapúbliques no ha de ser tractada com a "disfunció" automàtica. La proposta original corre el risc d'imposar criteris transversals que podrien menysprejar l'autonomia funcional i la capacitat de decisió dels òrgans de govern.

Perill de perdre l'equilibri institucional

Una de les crítiques més severes es centra en la definició del procés de selecció. Si bé s'aprecia amb bones ganes incloure experts independents, el text original denuncia un "minuciós grau de detall i uniformitat" que podria ser contraproductiu.

El Govern recorda una veritat fonamental: els llocs directius no són burocràcia pura. La seva execució queda subjugada a les directrius polítiques predefinides, mai al revés. Imposar un nivell de concreció excessiu durant la selecció podria suplantar el paper dels consells d'administració en definir estratègies o nomenaments.

> "El legislador no pot oblidar que el paper d'aquest perfil de llocs de treball queda subjugat a l'execució [...] de les directrius predefinides per l'òrgan polític del qual depenen i no a la inversa"

A més, es qüestiona fortament si els mandats fixos de cinc anys són compatibles amb tot tipus de règims de nomenament. Sense un anàlisi previ sobre estabilitat directiva o capacitat d'adaptació sectorial, s'affirma que la norma corre el perill de perdre totalment la finalitat que pretén assolir.

Ombres al voltant del pressupost i la transició

Una altra pata feble detectada pel Govern és l'ostracisme econòmic. La memòria financera adjunta no detalla costos clau, com ara el desplegament d'un registre d'experts independents o els nous mecanismes de seguiment i avaluació.

Finalment, la disposició transitòria planteja un escenari delicat: mantenir temporalment el règim vigent mentre es cessen responsables executius en exercici després de dos anys. Això podria trencar bruscament la continuïtat dels serveis i generar inseguretat jurídica per a totes les entitats subjectes.

En resum, tot i que l'executiu doni el seu "sí" crític a la llei de Concòrdia per evitar portes giratòries, cal ponderar amb cura cada clàusula abans d'aprovar-la. L'objectiu no és frenar el progrés, sinó assegurar una aplicació proporcionada i coherent que respecti les particularitats del nostre model institucional.