El Consell de Ministres dona el pas definitiu per engrandir Parc Nacional d'Aigüestortes

Aquest dimarts, 3 de novembre, l'Estat espanyol ha donat un cop més al parc nacional que ja fa vint-i-cinc anys que no s'ampliava. El Consell de Ministres ha aprovat la proposta per incorporar 2.259,10 hectàrees a l'espai de màxima protecció i ampliar també la zona perifèrica amb més de tres mil nou-centes hectàrees noves.

> "La iniciativa... afecta sis municipis del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran"

L'accord arriba després que la Generalitat catalana ja hagués donat suport a la idea fa una setmana. Tanmateix, cal ser precís: això no vol dir que el parc canviï de límits demà. Encara falta l'aprovació parlamentària per part del Congrés i el Senat.

On s'amplia? La Vall Fosca i la Serra del Rei en primer pla

La major part dels nous metres quadrats es concentren a zones d'alta muntanya, principalment al municipi de Sort (Serra del Rei) i a la capçalera de la Vall Fosca, dins el terme de Capdella. Es tracta de terrenys per sobre dels 2.300 metres amb prats alpins, boscos de roures gegants i llacs glaciars.

Destaca especialment l'incorporació del conjunt d'estanys de Mainera. A més, la zona perifèrica s'ampliarà a Rialp (Pallars Sobirà), Espot, Vilaller i Vielha e Mijaran. S'inclouen sectors com la vall de Besiberri o l'entorn de l'estany Redon.

Objectius: millorar el medi ambient però perdre terreny per a esquí

L'Estat justifica aquesta movida dient que així es protegeixen espècies amenaçades com el gall fer, l'os bru i el trencalòs. També s'espera millorar la capacitat dels ecosistemes per resistir els efectes del canvi climàtic.

Però hi ha un detall que pot generar polèmica: dins de les noves zones, es mantenen exclusos uns 201,63 hectàrees al municipi d'Espot, on actualment s'hi situa part de l'estació d'esquí. Així mateix, la vila de Rialp passa a formar part oficialment del nucli territorial vinculat al parc.

Què ha passat fins ara i què falta per fer?

El Parc Nacional va néixer el 1955 i l'última vegada que es va tocar el seu mapa fou el 1996. Ara, trenta anys després, la proposta busca integrar espais que abans eren només de protecció secundària.

Tots els terrenys són públics i tots els ajuntaments afectats diuen estar d'acord. Però la llei és clara: fins que no s'aprovi una nova norma a les Corts Generals, els límits continuen sent els de sempre. Aquest acord del govern espanyol només és un pas administratiu més en el camí cap al canvi definitiu.