El parc residencial d'Andorra encara depèn en gran part del gasoil

L'estudi més recent sobre consum energètic dels edificis residencials (ECEER), impulsat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i amb la col·laboració de FEDA, revela una realitat que podria sorprendre: el 60% de les llars del país utilitzen encara calderes de gasoil com a font principal de calefacció.

Aquesta dada es presenta en un context on la transició cap a sistemes més sostenibles avança amb dificultats. Tot i que s'ha observat una certa evolució, el canvi no és tan ràpid ni profund com seria desitjable per als objectius climàtics del país.

La calefacció elèctrica guanya terreny, però lentament

La notícia més positiva de l'enquesta telefònica duta a terme entre febrer i març del 2026 és la progressió de la calefacció elèctrica. Aquest sistema ha passat del 18% del parc residencial en 2023 al 24% actualment, segons les dades presentades aquest matí per Oriol Travesset, doctor en sostenibilitat de l'AR+I.

No obstant això, aquesta xifra encara representa una minoria respecte a la inercia del gasoil. La investigació s'ha realitzat mitjançant 751 entrevistes aleatòries a escala nacional, reflectint el panorama actual de les llars andorranes.

L'inèrcia i l'absència d'actuacions per millorar l'eficiència

Un dels aspectes més preocupants del informe és que el 60% de les famílies no han realitzat cap actuació d'eficiència energètica fins al moment. Quan s'han produït millores, la prioritat ha estat clarament estalviar en lloc de transformar:

* Finestres: amb una taxa del 47,9%.

* Façanes: aïllament tèrmic que representa el 22,1%.

* Cobertes o teulades: només un 15,5% han estat treballades per millorar l'eficiència.

Aquesta jerarquia d'intervencions suggereix una estratègia de reparació puntual més que una renovació integral del parc edificatori.

El factor barrera: els habitatges de lloguer

Una de les conclusions més destacades i inquietants és el paper dels inquilins en la frenada a la transició energètica. Les llars on viuen persones que al·lengen, estan impedint avançar cap a una economia més sostenible.

El 42,2% de les respostes recollides assenyalen explícitament que no s'han fet millores perquè la decisió depèn del propietari. Aquesta dinàmica crea un efecte bloqueig on els inquilins tenen poc poder per impulsar canvis estructurals i els propietaris, sovint amb altres prioritats o costos d'oportunitat diferents, no actuen.

Il·luminació LED vs la manca de renovables

En el camp de l'il·luminació, Andorra ha tingut un èxit relatiu: el 60% dels habitatges ja utilitzen bombetes LED. No obstant això, quan es tracta d'energies renovables per produir energia o escalfar, la situació és molt més fosca.

El 80,3% de les llars no disposen cap instal·lació d'aquest tipus. Entre els casos que sí han incorporat tecnologia verda, destaquen els panells solars fotovoltaics i l'aerotèrmia, però encara són una excepció.

A més, només el 6,3% dels habitatges disposaven d'aire condicionat en la data de l'estudi. Oriol Travesset va destacar que aquest percentatge podria ser significativament més alt si les preguntes s'haguessin fet durant l'estiu, ja que els mesos de febrer i març van estar entre els més calorosos de la història recent.

Què implica això per a Andorra?

Aquests resultats posen sobre la taula un repte clar: com accelerar la transició energètica en un context on el lloguer actua com a fre i on gran part del parc residencial segueix dependents de combustibles fòssils. La proximitat amb les institucions locals és clau per entendre si aquestes dades afectaran directament els pressupostos municipals o la planificació urbanística.

La veritat, però, és que fins ara el canvi ha estat més lent del necessari.