El fre a la febre immobiliaria esdevé realitat

La xifra que ha sacsejat el sector de l'immoble és brutal: només 1.019 béns s'han transmat al tercer trimestre del 2026, una davallada del 43,9% respecte a fa un any.

> "El nombre de béns immobles transmesos durant el tercer trimestre del 2026 ha estat de 1.019..."

Aquest descens no és només anecdòtic; marca la fi d'un cicle de creixement que havia portat les operacions al màxim històric l'any anterior per situar-se ara un 2,5% per sota del mateix trimestre el 2024. L'acumulat dels últims dotze mesos confirma la tendència amb una pèrdua de gairebé un terç (-27,4%).

Qui compra menys i qui ven?

La contracció afecta a totes les categories del comprador sense excepció. Les persones físiques, que continuen sent el motor principal del mercat malgrat la crisi, han reduït les seves compres un 31,9%. En canvi, l'activitat empresarial s'ha esfondrat encara més: les societats jurídiques han deixat de comprar-hi un 67,3% menys que fa un any.

La composició dels compradors també ha patit una transformació. De la totalitat de transaccions, el 71,1% correspon a residents, mentre que els no residents representen només el 28,9%. Dins del món corporatiu, predomina l'activitat local: un 79,2% de les societats són íntegrament formades per andorrans. Només una petita part (3,5%) té més d'un 50% de participació resident.

El factor edat i la nacionalitat

El perfil del comprador ha canviat dràsticament respecte al passat. Els joves adults entre els 30 i els 59 anys segueixen sent el grup dominant, concentrant el 67,6% de les operacions realitzades. No obstant això, la crisi no discrimina per edat ni gènere: tant homes (-26,8%) com dones (-36,7%) han vist reduïda la seva capacitat o voluntat d'adquirir.

La pèrdua de compradors estrangers és particularment severa. Els portuguesos, que havien estat una columna vertebral del mercat, han caigut un 67,5% en el seu interès per lloguer o comprar a Andorra durant aquest període.

Paradoxal: preus al cel i negociacions fredes

La paradoxa de la situació és que mentre es venen menys cases, els preus no baixen. El valor total dels béns transmesos ha caigut un 8,1% en comparació amb el tercer trimestre del 2025, però això s'ha produït sobre una base de volum molt més reduïda.

En canvi, l'escalfament especulatiu persisteix: el preu mitjà per metre quadrat dels pisos ha pujat un 13,8% en només tres mesos. Això indica que la pressió sobre els actius residencials segueix sent enorme malgrat la falta de demanda massiva.

Conclusió

El mercat immobiliari d'Andorra entra en una fase incerta on la liquiditat és escassa i les operacions són cada cop més selectives. La diferència entre el valor total dels actius transats, que baixa, i el preu per metre quadrat, que puja, reflecteix un model de negociació molt tens.