El dolmen del Cubil esdevé un punt clau en el coneixement prehistòric

Aquesta setmana ha començat oficialment la tercera campanya d'excavació al jaciment del Cubil, situat a l'alçada de 2.200 metres als Pirineus. Després de dues temporades anteriors amb resultats mixtos, els arqueòlegs han presentat un balanç que combina decepció i descobertes inesperades.

La troba inicial va ser casual: el 2018, l'anàlisi d'imatges satèl·lit a la zona d'Encenrera va revelar una estructura circular. El 2024 es va confirmar que tractava de megalits amb un diàmetre de 14 metres, una superfície superior als 200 metres quadrats i el seu corresponent cromlec.

La decepció de la cambra mortuòria

L'objectiu principal era localitzar la cambra funerària sota les lloses col·lapsades del centre. El resultat ha estat negatiu: no hi han aparegut restes ni humanes ni materials que confirmessin el seu ús com a tomba.

Els experts aventuren tres hipòtesis per explicar aquesta absència:

- Espoli històric: L'estructura hauria estat saquejada entre els anys 1200 i 900 abans de Crist, un episodi documentat en altres jaciments.

- Degradació química: La forta acidesa del sòl andosí podria haver dissolt totalment les restes orgàniques, com ossos o fusta, sense deixar rastre visible.

- Reutilització funcional: Podria tractar-se d'una fita territorial que mai va ser enterrada, o bé la cambra hauria estat reconvertida posteriorment en una cabana de pastor, tal com s'hoc documentat en altres dòlmens.

Una soca intacta i un segon túmul revelen noves pistes

Malgrat el buit arqueològic central, l'excavació ha aportat dues peces clau:

- Una soca de fusta: Recuperada intacta al perímetre del túmul (no carbonitzada), mesura 80 cm de llarg i uns 40 cm de diàmetre. La seva ubicació permet datar-la provisionalment entre el 2850 i el 2500 aC, just abans de la construcció del dolmen.

- Un segon túmul: Situat en un lateral del principal, s'ha pogut datar entre els segles II i I aC. Aquesta troba confirma que el lloc va tenir una llarga tradició com espai funerari i commemoratiu.

Paral·lelisme amb les excavacions de Bragafolls

Mentre es treballa al Cubil, la tercera campanya s'ha solapat cronològicament amb el sondeig al roc de l'Àliga. Aquest segon jaciment està vinculat a l'històric castell de Bragafolls, assetjat pels andosins i abandonat cap a l'any 1000.

La primera campanya allà va exhumar una estructura defensiva amb tres panys, fossars i un camí de ronda. La segona, iniciada fa quinze dies, ha delimitat millor el jaciment sense trobar objectes singulars fins ara (l'any passat només es va recuperar un diner de billó dels finals del segle XII).

L'excavació al Cubil s'allargarà fins a mitjans de novembre. Els resultats determinaran si és possible reconstruir la cambra mortuòria per facilitar-ne l'entès públic, mentre que les obres a Bragafolls continuen amb l'esperança d'esbrinar el destí final dels habitants del castell.