El jaciment de la Ruta dels Orris desmunta el mite del primer habitatge

Els treballs arqueològics dirigits per l'arqueòleg Josep Font han posat a descobert una realitat que canvia radicalment la interpretació històrica d'un emplaçament clau al Principat. Llev de ser un assentament residencial, el Cubil ha estat durant segles un espai dedic exclusivament a finalitats cerimonials i funeràries.

La intervenció s'ha desenvolupat dins del conveni entre el Govern d'Andorra i el comú d'Encamp, marcant una nova etapa per la Ruta dels Orris. L'equip ha concentrat els esforços a l'exterior del túmul, completant l'excavació fins al terreny natural en el sector nord-oest. Aquesta acció ha permès documentar el nivell d'ocupació més antic identificat fins ara.

Cendres i foc molt abans de la pedra monumental

Les troballes mostren una ocupació humana contínua que s'estén durant aproximadament 2.500 anys. Les evidències són contundents: dues acumulacions de cendres, amb una arribant als 2,6 metres de llargada, demostren la presència d'activitats relacionades amb el foc molt abans que s'aixequés el monument megalític.

Aquestes restes descansen directament sobre sediments i pedres en un entorn d'alta muntanya on els estrats són pràcticament invisibles. La complexitat del terreny ha obligat a una anàlisi microestratigràfica rigorosa per reconstruir les diferents etapes.

Una seqüència històrica de transformacions

La cronologia estableix un ordre precís que desmunta la idea d'un ús domèstic continu:

* Neolític Final: Primeres fogueres i activitats rituals esporàdiques.

* Cap al 2200 aC (Calcolític/Bronze Antic): Construcció del primer dolmen, el segon sepulcre megalític conegut al Principat. Aquest moment marca la monumentalització d'un indret ja sagrat.

* Cap al 1000 aC (Bronze Final): Obertura intencionada de la cambra funerària, possiblement per espoli o rituals específics. L'acidesa del sòl ha impedit que quedin restes òssies ni objectes.

* Segle II aC (Edat del Ferro): Construcció d'un segon túmul al costat del monument original, demostrant la continuïtat de l'interès comunitari pel lloc.

Un espai sagrat, no un habitatge

La conclusió més polèmica és que el Cubil difícilment hauria funcionat com a residència. L'escassetat de materials domèstics, la manca d'infraestructures contra les inclemències i la distància dels recursos ramaders apunten cap a una altra veritat.

> "Tot plegat reforça la interpretació del Cubil com un lloc freqüentat esporàdicament amb finalitats principalment cerimonials i funeràries, més que no pas com un espai d'hàbitat", ha subratllat Font.

Aquesta hipòtesi planteja nous interrogants sobre com les primeres comunitats neolítiques van triar aquest emplaçament estratègic del paisatge muntanyós. Les generacions posteriors, des de la construcció del dolmen fins al segle II aC, van intervenir conscientment sobre estructures existents que ja tenien un valor simbòric incuestionable.

El repte actual per als investigadors és determinar si el monument serví per donar grandesa a una pràctica ritual ja consolidada o si va crear de la nada un nou punt de referència espiritual. Les futures datacions de laboratori hauran d'ajudar a resoldre aquesta incògnita fonamental en l'estudi del patrimoni prehistòric dels Pirineus.