El secret de la muntanya revelat per les noves excavacions

Les últimes campanyes arqueològiques al jaciment del Cubil, situat a 2.300 metres d'altitud dins el terme municipal d'Encamp, han desmuntat parcialment la idea que aquest indret fos principalment una residència permanent.

> "Les troballes reforcen la hipòtesi que es tractava d'un lloc freqüentat de manera esporàdica amb finalitats principalment cerimonials i funeràries."

Així ho ha explicat Josep Font, arqueòleg director dels treballs, durant el balanç realitzat entre finals d'octubre i principis de novembre del 2026.

Una ocupació humana molt anterior al monument megalític

L'anàlisi estratigràfica ha situat la primera presència humana significativa cap a l'any 2600 aC, és a dir, durant el Neolític Final. Aquesta datació precedeix en uns quatre segles la construcció del famós dolmen, que es va edificar aproximadament al voltant de l'any 2200 aC.

Els treballs s'han centrat principalment a l'exterior del túmul, excavant fins arribar gairebé al terreny natural. Dins d'aquests sediments mixtos amb pedres i carbons, els investigadors han identificat dues acumulacions de cendres notables. Una d'aquestes zones té una llargada impressionant de 2,6 metres, evidenciant activitats relacionades amb el foc que van tenir lloc molt abans que s'alçés la cambra funerària.

Un espai simbòlic durant mil·lennis

La seqüència cronològica documentada des del 2019 dibuixa un llarg període d'ús continu. Després de l'ocupació neolítica inicial, va seguir la construcció megalítica i, posteriorment, cap a finals del Bronze Final (al voltant de l'any 1000 aC), es van instal·lar noves estructures amb pals de fusta. Fins i tot més tard, durant el segle II aC, s'aixecaria un segon túmul al costat.

La recerca forma part d'un conveni entre l'Administració Andorrana i el comú d'Encamp, amb l'objectiu de donar a conèixer la història del país mitjançant projectes com la Ruta dels Orris. Les properes datacions per radiocarboni hauran de precisar si el dolmen va monumentalitzar un indret que ja posseïa una càrrega simbòrica prèvia.

Qüestionant l'habitatge permanent a gran altitud

L'escassetat de materials domèstics, la dificultat del clima i les condicions meteorològiques extremes qüestioneixen fermament que el Cubil fos un habitatge diari. La interpretació actual apunta cap a una utilització esporàdica, vinculada a rituals comunitaris més que a la vida quotidiana.

Aquesta nova visió canvia l'entendre del jaciment: no només és pedra i mort, sinó també el testimoni d'un espai viu per als antics habitants de les muntanyes andorranes.