El ritme de l'arribada es freja mentre les sortides se mantenen estables

Les dades oficials del segon semestre revelen una tendència clara: Andorra guanya residents, però ho fa a un ritme significativament inferior al registrat en el primer any. Entre gener i juny, s'han establert al país 2.925 persones procedents de l'exterior, xifra que representa una baixada del 5,4% respecte als 3.091 habitants del mateix període de l'any anterior.

En contrapartida, la mobilitat cap a fora no ha variat gairebé per res: s'han registrat 2.134 sortides, una dada pràcticament idèntica als 2.135 del passat exercici. El resultat és que el país continua creixent demogràficament, però la dinàmica ha canviat.

Un segon trimestre amb un salt qualitatiu en el saldo positiu

La comparació amb l'evolució més recent dibuixa una imatge diferent. Durant el segon trimestre del 2026, el saldo migratori s'ha situat en 422 persones (1549 arribades menys 1127 sortides). Aquesta xifra suposa un increment del 23,8% respecte al mateix període de l'any passat, quan el balanç era de només 341 habitants.

Tot i que les entrades han patit una lleugera davallada d'un 2,3% en comparació amb el 2025, la clau rau a les sortides: aquestes s'han reduït dràsticament un 9,4%. Aquest descens de l'emigració explica per si sol l'augment del saldo positiu i marca una millora notable respecte als primers tres mesos d'aquest any, quan el balanç havia estat inferior (369 persones).

> *"Les diferències entre parròquies són especialment significatives."*

Escaldes-Engordany lidera l'arribada; Canillo i Sant Julià de Lòria marxen

La distribució territorial mostra contrastos marcants. Escaldes-Engordany concentra el saldo migratori més elevat del segon trimestre, amb un balanç positiu de 182 persones. La parròquia va registrar 313 arribades i només 131 sortides.

La segueixen en ordre decreixent la capital, Andorra la Vella (saldo de 103), i la Massana (79). En canvi, dos municipis han patit una pèrdua neta d'habitants: Canillo, amb un saldo negatiu de -25 persones, i Sant Julià de Lòria, que ha perdut 4 residents. El contrast a Canillo és especialment notable si el comparem amb el primer trimestre, quan aquesta parròquia havia registrat un saldo positiu de 103 habitants.

Espanyols lideren l'arribada; els argentins i portuguesos marxen en nombre superior

Pel que fa a les nacionalitats, la balança juga amb claredat. Els ciutadans espanyols presenten el saldo més elevat durant aquest període: 540 arribades contra 371 sortides deixen un excedent de 169 persones.

També destaca el retorn dels propis, amb un balanç positiu de 70 ciutadans andorrans que han tornat al país després d'estar a l'estranger. En sentit contrari, la comunitat argentina ha vist reduït el seu saldo: passa d'un excedent de 55 persones en el primer trimestre a un saldo negatiu de -59 durant el segon (138 arribades contra 197 sortides). Els portuguesos també registren una pèrdua neta de 27 habitants.

La joventut sosté l'augment demogràfic; els majors envelleixen la població

Una dada crucial és el pes dels més joves en aquest creixement. Durant el segon trimestre, el balanç dels infants de 0 a 9 anys ha estat positiu amb 150 persones, mentre que entre els adolescents (de 10 a 19 anys) s'ha arribat a un saldo de 88 individus.

Aquestes dues franges sumen 238 persones, una xifra superior a la meitat del total del saldo migratori. En canvi, el grup d'edat més gran patirà: a partir dels 60 anys, el balanç és negatiu en tots els grups demogràfics analitzats, amb un flux net de sortides.

Les xifres presentades són provisionals i s'elaboren sobre la base del recompte de canvis en la població estimada. Cal tenir en compte que aquestes dades inclouen tant a persones estrangeres com als andorrans que viatgen, però exclou explícitament les autoritzacions de residència temporal i els treballadors fronterers.