El català, un pas més cap a l'integració amb límits d'edat
Ahir al vespre, el Consell de Ministres va tancar les seves reunions amb una sèrie de decisions que marcaran la vida quotidiana a Andorra en els propers mesos. La notícia principal és lingüística: s'aprova un nou reglament derivat de la Llei de nacionalitat que fixa el requisit del diploma B1 de català com a condició per adquirir la ciutadania andorrana.
Aquesta obligació afectarà exclusivament als aspirants menors de 70 anys. Per a les persones majors d'aquesta edat, els coneixements lingüístics continuaran sent valorats subjectivament per la comissió de nacionalitat abans de concedir el passaport, però sense un requisit formal previ.
> "La prova per comprovar l'arrelament continuarà sent oral, amb una entrevista personal per valorar l'adaptació i la participació de la persona sol·licitant en la societat andorrana" – Guillem Casal, ministre portaveu.
Aquesta mesura és fruit dels canvis introduïts a la Llei de nacionalitat que el Consell General va validar fa uns mesos. El reglament manté, no obstant això, l'entrevista oral com a eix central per avaluar els coneixements sobre història, geografia i institucions del Principat.
Andorra s'alinea amb estàndards internacionals en la seguretat fronterera
En un altre punt de l'ordre del dia, el govern ha anunciat una adhesió significativa a nivell internacional. S'ha signat l'accés al directori de claus públiques (PKD) de l'Organització de l'Aviació Civil Internacional (OACI). Aquesta decisió permetrà que les autoritats dels 113 estats membres verifiquin la identitat a través d'aquest sistema.
El passaport andorrà, ja biomètric des del 2015, serà reconegut per sistemes automatitzats en controls fronterers als aeroports internacionalment. L'executiu indica que aquesta implementació tecnològica es produirà "els pròxims mesos", modernitzant així la seguretat a les vores del país.
Esportistes professionals podran tenir una segona feina amb restriccions
El Consell de Ministres també ha validat un canvi reglamentari en l'immigració esportiva. A partir d'ara, els esportistes professionals estrangers podran exercir una segona ocupació remunerada, equiparant-se a la resta de treballadors dins del límit de quota general.
El motiu principal és respondre a les demandes de lligues com el Futbol Club Andorra o el Bàsquet Club MoraBanc, així com d'associacions de pares i mares que necessiten suport en escoles. No obstant això, la normativa estableix un límit estricte: no podran excedir les 52 hores setmanals combinant ambdues activitats.
> "La condició és que no podran excedir les 52 hores setmanals de treball amb les dues ocupacions, excedir aquest còmput o infringir alguna altra de les condicions de la normativa implicarà la pèrdua del permís de residència i treball" – Guillem Casal.
Acords econòmics per al multifuncional i gestió de residus mèdics
Finalment, l'executiu ha validat un memoràndum d'entesa amb el comú d'Andorra la Vella i Andorra Turisme. L'objectiu és impulsar el projecte del centre multifuncional. El finançament públic podria arribar a cobrir fins a la meitat del cost, sense superar els 11 milions d'euros.
En l'àmbit de la salut i medi ambient, s'ha adjudicat a l'empresa Ecotècnic el contracte per 23.170 euros anuals per gestionar medicaments caducats i residus punxants. Aquest servei millora la recollida estenent-la als farmàcies en lloc dels CAPS i crea un circuit específic per a elements com xeringues, augmentant així les mesures de seguretat al territori.