El dossier no reflecteix les garanties davant terratrèmols
LA MASSANA. El Col·legi Oficial de Geòlegs d'Andorra ha posat sobre la taula un dubte fonamental respecte al projecte del mirador escènic a l'alt de la Capa. Segons va explicar ahir el president de l'organització, Valentí Turu, la documentació publicada pel comú durant el període d'exposició pública no inclou els càlculs que justifiquin la resistència de l'estructura davant dels terratrèmols.
> "No he trobat aquesta referència en els documents. No dic que no s'hagin calculat els coeficients de seguretat, sinó que aquí no hi estan reflectits", va detallar el president del col·legi.
Per tot plegat, l'associació ha presentat una al·legació a la corporació massanenca demanant un aclariment sobre aquest punt crucial. El comú disposa d'un període de dos mesos per donar resposta i introduir les correccions si ho estima convenient.
Un context normatiu en blanc
La qüestió es complica encara més perquè, tal com va assenyalar Turu, Andorra no disposa d'una normativa pròpia sobre riscos sísmics. Això significa que tot depèn del criteri de cada tècnic i sovint s'apliquen regulacions estrangeres o recomanacions internacionals, com les del projecte Poctefa.
L'Observatori del risc sísmic d'Andorra, impulsat per Andorra Recerca + Innovació, indica que el Principat presenta una sismicitat "moderada". Concretament, el període de retorn d'un terratrèmol fortament danyós es situa en 1.975 anys. Aquesta incertesa normativa és un factor addicional al qual cal tenir present abans de construir infraestructures massives.
La por a l'espoli fòssil i la mobilitat massiva
A més dels riscos geològics, el president del col·legi també considera preocupant que la documentació no detalli mesures per evitar la recol·lecció de fòssils. Si el projecte esdevé realitat, desenes de milers de persones pujaran cada any a l'alt de la Capa, una zona on hi ha abundància d'aquestes restes paleontològiques que daten de fa uns 400 milions d'anys, anterior a l'aixecament dels Pirineus.
El dossier preveu un protocol per evitar la destrucció durant la construcció, però no diu res sobre com s'evitarà l'espoli mentre es gestioni el turisme al mirador en funcionament. Aquesta lacuna és crítica donada la importança científica del jaciment.
Un projecte polaritzat a la Massana
El mirador escènic va presentar-se oficialment el 25 de setembre passat com una iniciativa per dinamitzar el poble d'Arinsal. No obstant això, l'obra ha topat amb una forta oposició popular que recentment culminà amb una manifestació a la plaça del Quart i la recollida d'un total de 2.000 signatures.
Dels 23 expedients presentats durant el procés participatiu, quatre corresponen a entitats ambientals i de protecció animal, sis a formacions polítiques o càrrecs electes, mentre que la resta són particulars. La majoria d'interposicions se centren en els aspectes mediambientals, però ara s'uneix el crit dels geòlegs sobre la seguretat estructural.
El comú de la Massana tindrà temps per respondre a aquestes al·legacions abans que es tanqui definitivament l'expedient. La decisió final podria marcar un precedent en com s'enfronten les infraestructures turístiques als riscos naturals i científics del país.