Un nou estudi topogràfic confirma que, al Pirineu, el nombre de pics de més de 3.000 metres d'alçària passa de 216 a 230

Un informe recent ha reescrit la llista oficial dels cims pirinenics. La revisió topogràfica actualitza les xifres fins ara acceptades, situant el total en 230 muntanyes que superen els tres mil metres sobre el nivell del mar.

Aquesta modificació no és només un exercici acadèmic; afecta directament la identitat geogràfica de les nostres valls. De moment, s'han afegit sis nous cims a l'anomenat club exclusiu dels tres mil metres, mentre que un parell d'aquests han quedat exclosos del rànquing oficial.

> "Perquè un pic sigui considerat un tresmil, no només ha de superar aquesta alçària, sinó que també ha de tenir una prominència mínima de deu metres respecte del coll més alt que el separa d'un cim més elevat."

Aquest criteri és fonamental per entendre la nova realitat muntanyenca. Els barems són estrictes: si un pic no té aquesta prominència suficient, encara que arribi a l'altura requerida, deixa de ser part del grup selecte.

Context internacional i comparatives geogràfiques

Aquest canvi en la definició d'alçada recorda debats similars al voltant dels cims més famosos del món. Com va explicar Isaac Asimov, l'Everest mesura 8.848 metres sobre el nivell del mar i és reconegut com el més alt segons aquest estàndard convencional.

Tanmateix, si canviem la perspectiva de mesurament:

* El Mauna Kea arriba als 10.211 metres des del fons oceànic fins al cim, superant l'Everest en altura total absoluta.

* En considerar el centre de la Terra com a referència degut al bombament planetari, guanyaria el Chimborazo amb els seus 6.263 metres, situant-se gairebé dos quilòmetres més lluny del nucli terrestre que l'Everest.

El govern del Nepal ja reclama incorporar sis cims més a la seva llista oficial, fent passar el total de vuit mil d'hores de catorze a vint, en cas que s'aprovi aquesta proposta debatuda.

Conseqüències per al territori i les institucions

Per als municipis del Pirineu català, això suposa una revalorització patrimonial. Gaudir d'un massís amb més de 220 pics d'aquesta categoria pot ser vist com un privilegi geològic o, en altres contextos, com un càstig per a la biodiversitat i l'activitat humana.

La gran quantitat de persones que intenten escalar cims famosos ha obert debats sobre el consumisme turístic i ecològic. Si s'estén aquest criteri als tres mil metres al Pirineu, podria sorgir una nova pressió per a la gestió del territori.

En definitiva, només cal canviar un barem tècnic perquè tota aquesta importància simbólica deixi de tenir rellevància pràctica. La definició d'una muntanya no és estàtica; depèn dels instruments que utilitzem per mesurar-la i dels objectius que volem assolir amb les nostres cartes topogràfiques.