El castellà guanya terreny: ara és el idioma principal dels nostres fets

Les dades recollides per l'ARA mostren una realitat que molts temien veure reflectida en les xifres oficials. En dos àmbits fonamentals de la vida quotidiana a Andorra, la família i els amics, el castellà ha superat al català com a idioma d'ús habitual.

Malgrat ser l'única llengua oficial del Principat, aquesta última ocupa una segona posició en relació amb els veïns més propers. Aquesta situació s'esdevé davant un context demogràfic marcat per la creixent població d'origen estranger i, especialment, pels residents que parlen castellà.

> «La diferència és de 6,9 punts percentuals en els llars i de 3,5 punts en les relacions entre amics»

Aquesta breixa numèrica no és casualitat. El castellà també es consolida com l'idioma inicial més habitual entre la població resident: un 46,9% dels habitants el tenen per primera llengua, mentre que el català se situa en un 38,9%.

El predomini del castellà a les relacions personals coincideix amb una diferència notable al nivell de coneixement lingüístic. L'enquesta revela que la puntuació mitjana del castellà és de 9,4 sobre 10, mentre que el català es queda en un 7,9.

Una evolució divergent i preocupant per a les institucions

La trajectòria recent mostra una clara divisió. El coneixement del català ha retrocedit lleugerament, passant d'un 8,3 el 2022 al 7,9 actualment. En canvi, el castellà ha augmentat la seva puntuació fins als 9,4.

Aquest indicador mesura quatre capacitats clau: entendre, parlar, llegir i escriure cada llengua. El resultat és que només un 38,7% de la població considera que coneix bé el català en comparació amb l'altre idioma.

Tanmateix, hi ha una illa de resistència important: la transmissió generacional. L'ARA destaca com a punt positiu que el català és la llengua preferent per als pares quan parlen amb els fills, amb un 56,7%, dotze punts per sobre del castellà.

Aquesta situació contrasta fortament amb l'ús domèstic i evidencia que els comportaments lingüístics varien segons el tipus de relació social. El català manté una posició destacada en determinats àmbits professionals, especialment a les relacions laborals externes i en la atenció als usuaris.

Canvis sectorials que afecten l'economia local

L'enquesta detecta també un canvi significatiu en el comerç. El català guanya terreny a la atenció mèdica i als grans magatzems. En canvi, retrocedeix notablement a sectors com la restauració, el transport públic, les botigues de proximitat, els pubs, discoteques i perruqueries.

En cas específic dels restaurants, el descens d'ús del català és de quatre punts respecte al 2022. Aquestes fluctuacions tenen implicacions directes per als municipis i les empreses que operen en aquests sectors.

El factor demogràfic: la clau de volta explicada pels experts

Joan Micó, coordinador del grup de sociologia d'AR+I, vincula una part important dels resultats als canvis demogràfics experimentats per Andorra en els últims anys. L'augment del pes dels residents d'altres nacionalitats, especialment les castellanoparlants, juntament amb l'enveliment de la població i la disminució relativa dels grups més joves, contribueixen a explicar aquesta evolució.

Cabe recordar que han arribat milers de sud-americans en els últims anys. La immigració al Principat ja procedeix gairebé d'una forma exclusiva del continent americà. Micó ha matitzat, però, que els nivells actuals de coneixement del català segueixen sent superiors als registrats en altres etapes de forta immigració, com les dels anys 1998 i 2004.

Aquesta anàlisi situa la notícia no només com un darrer informe estadístic, sinó com una alerta sobre el futur lingüístic del país. La gestió futura depèn de si es poden revertir aquestes tendències o si l'estat actual serà permanent.