El castellà esdevé la primera llengua del dia a dia, però no de tota una vida

Una enquesta recent revela un canvi significatiu en l'ús lingüístic d'Andorra: el castellà ha superat el català com a idioma dominant dins dels espais més íntims i informals. Tot i ser la única llengua oficial del Principat, aquesta realitat demostra que el seu ús quotidiani retrocedeix davant de l'espanyol en dos àmbits clau: la família i les amistats.

> "Les dades constaten que el castellà té més presència que el català en dos dels espais més importants de la vida quotidiana: la família i els amics."

La xifra és contundent: hi ha una diferència del 6,9 punts percentuals a les llars i del 3,5 punts entre companys o companyes d'oci. Aquest fenomen s'alimenta de l'augment demogràfic recent, especialment per la presència massiva de residents castellanoparlants provinents principalment de Sud-amèrica.

Un coneixement que baixa i una identitat dividida

L'enquesta mostra també un deteriorament en el nivell d'habilitat lingüística del català. La puntuació mitjana ha baixat fins als 7,9 sobre 10 (des dels 8,3 de l'any passat), mentre que la del castellà s'ha mantingut estable al voltant dels 9,4.

En quant a l'autodefinició identitària, el resultat és mixt: el 46,8% dels residents considera que el català és la seva llengua pròpia, superant lleugerament el castellà (43,7%). No obstant això, aquesta preferència no es tradueix en un ús majoritari a casa ni entre amics.

La divisió professional i els sectors afectats

La situació contrasta amb l'àmbit laboral extern. El català segueix sent la llengua de referència per atendre usuaris, mentre que internament en les empreses predomina el castellà. També destaca com a idioma principal en relacions laborals externes i serveis mèdics.

Però hi ha sectors on l'ús del català retrocedeix clarament: la restauració (amb una davallada de quatre punts respecte al 2022), el transport públic, botigues, pubs, discoteques i perruqueries. Aquesta fragmentació lingüística planteja reptes per a la cohesió social en un país petit com Andorra.

Joan Micó, coordinador del grup de sociologia d'AR+I, vincula part d'aquest canvi als fluxos migratoris dels últims anys. "L'augment del pes dels residents d'altres nacionalitats, especialment dels castellanoparlants... contribueix a explicar l'evolució dels indicadors", assenyala.

Encara que el català manté la seva posició com a llengua de transmissió generacional (56,7% pares a fills), la realitat diària indica una bifurcació: oficialment és única, però socialment conviu amb un castellà molt més present en l'oci i el domèstic.

> "El català també conserva una posició destacada en determinats àmbits professionals. És la llengua més utilitzada en les relacions laborals externes, especialment en l'atenció als usuaris..."