El català retrocedeix mentre el castellà es consolida com a idioma de connexió

L'enquesta de coneixements i usos lingüístics del 2026, presentada avui pel departament de Cultura d'Andorra amb la ministra Mònica Bonell al capdavant, revela un canvi estructural en el paisatge sociolingüístic local. Els fets mostren que l'espanyol ha superat el català com a idioma més utilitzat per als residents: el 41,4% del temps d'ús correspon ara al castellà, contra el 45,3% de la llengua pròpia.

> «Els resultats s'han d'interpretar tenint en compte els canvis demogràfics dels darrers anys, marcada per una població majoritàriament llatinoamericana nouvinguda», va reconèixer Bonell durant la roda de premsa.

Aquesta evolució no és uniforme. Si bé el català manté i fins i tot guanya presència en sectors estratègics com els serveis financers (81% d'ús exclusiu), les assegurances o l'administració bancària, això contrasta amb una davallada significativa a la vida social diària. Els restaurants han vist reduir el seu ús del 22% al 18%, i el transport públic ha passat de ser un espai majoritàriament catalanoparlant (33%) a registrar només el 29%. L'oci nocturn, els bars i les discoteques també han perdut pes, baixant del 15% al 12,5%, mentre que la perruqueries retrocedeix un punt fins arribar al 33%.

La identitat lingüística de la població reflecteix aquesta dualitat. Gairebé el 47% dels residents considera el català la seva llengua pròpia, una xifra que supera els gairebé 8 punts percentuals respecte a les persones que l'identifiquen com a llengua inicial (39%). No obstant això, el castellà és la llengue materna declarada pel mateix 47% de la població.

En l'àmbit familiar, la tradició persisteix però amb matisos. El 56,7% dels pares continua adreçant-se als fills en català, tot i que el castellà ha guanyat gairebé dos punts percentuals d'aquest espai íntim. Tanmateix, quan una persona respon en castellà, només un 20,9% de les famílies decideix respondre també en la llengua pròpia; el 80,6% manté la resposta bilingüe o monolingüe en espanyol.

La ministra Bonell va subratllar que, tot i els fruits recollits per la nova llei del català aprovada a l'abril de 2024 i el Pla Nacional per la Llengua, encara cal avançar. La realitat és clara: en sectors clau com la sanitat (64% d'ús exclusiu als metges generals) o els grans magatzems (15%), l'estatus del català s'havia consolidat fortament el 2022, però ara ha de competir directament amb un castellà que escurça distàncies ràpidament en la vida quotidiana i comercial.

Aquesta dinàmica planteja reptes per a les institucions andorranes. Mentre els serveis financers i mèdics semblen haver resistit l'erosió, el comerç de proximitat, la restauració i els transports públics es troben en un procés d'espanyolització que podria redefinir el model lingüístic del país si no s'actua amb mesures concretes.