El castellà frega el català: les alarmes de la societat andorrana

Les últimes xifres publicades pel Govern i per AR+I mostren un escenari inquietant que està sacsejant els fonaments lingüístics del país. La radiografia oficial revela una caiguda dràstica en l'ús social del català, mentre el castellà s'acosta a ocupar la primera posició com a llengua habitual de relació.

Una davallada històrica per al català i un ascens sorprenent del castellà

L'enquesta recent ha mostrat que el percentatge de residents amb el català com a idioma principal s'ha reduït fins al 55,9%, una pèrdua d'un 7,8 punts en només quatre anys. El 2022 la xifra era del 63,7%.

Per contra, el castellà ha assolit un 55%, situant-se molt a prop de superar-lo per primer cop com a llengua dominant. Aquest canvi no és només estadístic; afecta àmbits quotidians clau com la llar, l'amistat i el treball.

> "El castellà s'ha situat molt a prop... una pèrdua de terreny que es reprodueix de manera transversal en àmbits quotidians". Així ho descriuen els resultats fets públics sobre la degradació del català en sectors com l'àrea residencial i les relacions socials.

El col·lapse dels serveis d'atenció al client

El retrocés és més evident als punts de contacte amb el ciutadà. En àmbits estratègics com la restauració, els grans magatzems i el transport públic, l'oferta exclusiva en castellà ja supera actualment la que es fa només en català.

L'anàlisi comparativa respecte a l'estudi del 2022 posa de manifest una reducció clara dels espais d'atenció exclusius. Això debilita directament els drets lingüístics dels consumidors, que es veuen obligats a adaptar-se a un entorn on la seva llengua pròpia queda en segon pla.

Creixement demogràfic qualificat com a "insostenible"

Concòrdia, el principal grup de l'oposició, vincula aquest retrocés lingüístic directament amb un model de creixement poblacional que consideren inadequat. La població ha augmentat un 12% en quatre anys.

Per a la formació política, aquest ritme és insostenible per a la cohesió social del Principat. Davant d'aquesta situació, el partit defensa que les respostes institucionals no es poden limitar al reforç de l'aprenentatge sinó que exigeixen mesures valentes.

Recorden la proposta de llei presentada el setembre del 2025 per crear un dispositiu d'acollida obligatori, una iniciativa que va rebre criteri desfavorable del Govern. Aquest govern considera que el marc actual ja cobreix les necessitats a través dels programes d'inclusió existents.

La llei existeix però la sanció és gairebé inexistente

Un altre aspecte crític assenyalat per Concòrdia és el nul grau de compliment efectiu de la normativa. Segons les dades aportades, durant tot el 2025 es van registrar prop d'un centenar de queixes per possibles incompliments legals en matèria d'ús del català.

De totes aquestes denúncies, només dues van acabar derivant en una sanció econòmica. Davant d'aquesta situació de gairebé total impunitat, Concòrdia reclama endurir els mecanismes d'inspecció i control per garantir el dret dels ciutadans.

També demanen ampliar l'oferta pública i gratuïta de formació per a adults a totes les parròquies i dotar de pressupost real al Pla d'acció nacional per la llengua 2026-2028, que actualment pateix una falta d'avaluació efectiva.