El nou espai d'art del Node arriba a la realitat

La col·lecció de l'honorària baronessa Carme Thyssen-Bornemisza ha donat el pas definitiu per instal·lar-se als soterranis del Node, la nova seu d'Andorra Telecom. Després de diversos endarreriments, la inauguració es confirmarà al febrer proper. Aquesta decisió transforma l'escenari cultural andorrà, passant d'exposicions temporals a un espai permanent amb una superfície que s'acosta als 1.000 metres quadrats.

> «El pare sempre ens ho deia: com m'agradaria que una obra meva ingressés a la col·lecció Thyssen». Ho explicaven els fills de Francesc Galobardes (1930-2024), Rosa i Joan, quan el març del 2025 van formalitzar la cessió.

Aquesta notícia és rellevant per als ciutadans d'Andorra perquè marca l'inici d'un nou capítol en la història de les arts a casa nostra. Francesc Galobardes serà el primer autor andorrà amb obra penjada permanentment al Carmen Thyssen Andorra. L'exposició analògica acollirà entre 40 i 50 obres, un canvi significatiu respecte a l'etapa anterior al Valira, on les mostres es renovaven anualment.

Un calendari rellotge enrere: del Node als retards de la inauguració

La data d'obertura ha patit diversos xocs. Primer s'anunciava per a l'estiu; després va passar a la tardor, i en tercera instància es fixava finalment al febrer. Aquests endarreriments anteriors ja s'havien atribuït a les obres de construcció del Node. Ara, el repte sembla ser logístic: reunir totes les peces per a la inauguració inaugural.

La Fundació Museand, que gestiona la pinacoteca, ha assegurat abonar anualment entre els 360.000 i els 480.000 euros durant els propers deu anys. L'objectiu és duplicar les visites: es pretén arribar als 26.000 visitants l'any, superant la mitjana de 13.000 que va registrar el museu entre el 2017 i el 2025.

Les grans figures que ompliran les parets del nou espai

A banda dels autors andorrans, l'exposició permanent inclourà noms de pes internacional. Destaca la presència d'Joan Miró, amb una única obra: *Pintura* (1936), un oli que anticipa la tragèdia de la Guerra Civil espanyola i que forma part d'una sèrie sobre masonia.

També hi ha Joaquim Mir (1873-1940). Cal precisar, però: no és l'autor andorrà. El pintor va realitzar centenars de paisatges durant les seves tres campanyes a Andorra entre el 1932 i el 1934, deixant una empremta indeleble en la memòria col·lectiva del país.

El fons custodiat per la baronessa inclou sis obres destacades de Joaquim Mir:

* *Cal Peixater*

* La catedral de Palma vista des del terreny

* Maspujols: la riera

* L'abisme (Mallorca)

* Carrer dels terrissaires (Vilanova i la Geltrú) i

* La catedral dels pobres.

Aquesta última, datada el 1898, és un oli de gran format on una família demana caritat davant d'una Sagrada Família molt embrionària. El contrast entre la magnificència del temple i la misèria dels personatges genera una impressió visual potent.

Art contemporani i figures internacionals: Orlinski i Figari

L'exposició també acollirà obres de Richard Orlinski (1968), figura clau del neopop europeu, amb la seva escultura *Pantera* (*rouge*) en resina. A més, hi ha presència de l'uruguaià Pedro Figari (1861-1938), referent del modernisme llatinoamericà, amb quatre peces com *Indios*, *Tango*, *Fiesta en el campo* i *Fiesta en la estancia*.

El conservador general de les col·leccions, Guillermo Cervera, havia augurat al gener que s'exposarien obres "interessants i sorprenents", incloses algunes que no han sortit mai d'Espanya. Tot i això, encara es manté l'esperança de veure-hi el *Mata Mua*, avui custodiat pel Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Una segona sala per a la innovació digital

A més de la galeria analògica, s'habilitarà una segona zona dedicada a l'art digital i les "experiències immersives", tal com va anunciar la ministra de Cultura Mònica Bonell al gener passat. Les dues sales es trobaran als soterranis del Node amb entrada per l'Avinguda Meritxell.

Aquesta aposta per la diversitat formativa és clau per mantenir el públic jove i actualitzar l'oferta cultural d'Andorra, convertint-lo en un destí de referència no només pel seu patrimoni natural, sinó també per la seva riquesa artística contemporània.