El servei d'objectes trobats revela una realitat inquietant
Hi ha objectes que es perden i es recuperen en qüestió d'hores. D'altres, en canvi, acaben acumulant dies, setmanes i mesos a les dependències policials sense que ningú els vingui a buscar.
És la realitat quotidiana del servei d'objectes trobats de la policia andorrana. Una tasca que implica custodiar pertinences alienes però també intentar identificar-ne els propietaris i, quan això no és possible, decidir què fer seguint estrictament la legislació vigent.
Xifres alarmants en un any
Les dades oficials evidencien el volum massiu d'aquesta activitat. Durant l'any passat es van registrar aproximadament 3.000 objectes perduts, mentre que només als primers deu mesos de 2026 ja se n'han comptabilitzat 2.538.
La policia estima que entre quatre i cinc d'aquests articles acaben retornant als seus propietaris. Això significa que una part important de les pertinences no són reclamades o es perden, malgrat les investigacions dutes a terme.
Què es perd més? I on?
Les carteres, els telèfons mòbils, documents personals, claus i ulleres encapçalen la llista. També hi té un pes destacat el material d'esquí: des de cascs fins a taules de surf.
No és casualitat que una part considerable provengui de les pistes o espais amb elevada afluència turística com els centres comercials, tal i com reflecteixen les estadístiques del Principat. Entre tants objectes quotidians també apareix alguna sorpresa: recentment es va entregar una cadira de rodes no reclamada a la Creu Roja per donar-li una segona vida.
La normativa al límit dels sis mesos
El funcionament d'aquest servei està regulat per l'article 34 de la Llei de Seguretat Pública. Qualsevol persona que trobi béns mobles té l'obligació de retornar-los o dipositats a les dependències policials en un termini màxim de 72 hores.
Si no es coneix el titular, els agents investiguen. Si les gestions resulten infructuoses, la llei fixa un límit: sis mesos des del dipòsit abans que se'n pugui disposar definitivament. Pel que fa a documents personals, s'envien als consolatats o al Ministeri d'Afers Exteriors.
Qui troba diners pot endur-se la meitat?
La situació canvia radicalment amb els diners. Si ningú reclama uns bitllets durant el termini legal de sis mesos, la meitat s'ingressa a l'Autoritat Financera Andorrana i l'altra part correspon al trobador, sempre que ho hagi sol·licitat expressament. Aquesta possibilitat desapareix si qui els localitza és un funcionari públic.
Pel que fa als objectes de valor econòmic apreciable, la legislació preveu una venda en pública subhasta. Els diners obtinguts es reparteixen seguint els criteris legals. Trobar un objecte valuós no significa quedar-se'n tota l'obra, però sí poder rebre una part si ningú el reclama.
Recomanacions i riscos de sanció
Davant la pèrdua d'algo, es recomana actuar amb rapidesa contactant amb el despatx central. Que un objecte no hi sigui durant els primers dies no significa que s'hagi perdut definitivament; alguns triguen a arribar.
Una altra opció és enviar un correu electrònic a [email protected] detallant les dades del propietari i una descripció precisa. La col·laboració ciutadana és essencial per fer funcionar aquest servei.
Qui trobi un objecte que no li pertany ha de lliurar-lo abans de 72 hores sense assumir responsabilitats sobre la pertinença entregada. De fet, quedar-se amb un objecte trobat pot comportar una sanció administrativa d'200 euros.
> "Quedar-se un objecte trobat sense retornar-lo al seu titular ni dipositar-lo a les dependències policials pot comportar una sanció administrativa de 200 euros."