El fred i la pobresa energètica a Andorra

Un nou estudi revela que el 12,6% del parc residencial nacional pateix dificultats greus per mantenir una temperatura adequada durant l'hivern. Dins d'aquest grup vulnerable, les xifres són alarmants: un 9,1% del total de llars, equivalent al 9% global, atribueix directament la impossibilitat de calefaccionar a problemes econòmics.

L'enquesta sobre consum energètic dels edificis residencials d'Andorra Recerca i Innovació (AR+I) detalla una realitat on el 86% de les famílies encara pot escalfar la llar. Tanmateix, per a un terç del país que no ho fa així, els motius varien: un 9% assenyala problemes d'aïllament i un 11%, limitacions tècniques de les instal·lacions existents.

> "El 53,3% dels enquestats es mostren disposats a instal·lar sistemes més eficients o renovables, però no poden prendre la decisió perquè viuen de lloguer o depenen de la comunitat de propietaris."

Aquesta barrera legal i social és clau per entendre el bloqueig actual en la transició energètica. La voluntat existeix a casa nostra, però les circumstàncies vitals impedeixen accedir al canvi necessari.

L'obstacle de l'aigua calenta i els electrodomèstics

La situació no es limita només al fred; la seguretat energètica abasta tot el domini. El 81% dels domicilis continuen utilitzant un termo acumulador elèctric per a l'aigua calenta sanitària, una opció que sovint implica consums elevats si no està ben gestionat.

Per la seva banda, la consciència ecològica comença a penetrar: el 43% de les llars ha tingut en compte l'etiqueta energètica al comprar electrodomèstics per estalviar diners. L'equipament més present és la rentadora (97%) i els rentavaixelles (72%), mentre que l'assecadora arriba només a un 57,8% dels casos.

FEDA defensa les bombes de calor però alerta pel cost inicial

En paral·lel al diagnòstic d'AR+I, la companyia elèctrica FEDA ha assegurat que la xarxa està preparada per assumir l'electrificació progressiva i el creixement estival. La planificació de les inversions a llarg termini es basa en l'evolució prevista del consum, tot defensant les bombes de calor per la seva eficiència.

No obstant això, hi ha un fre econòmic greu: FEDA admet que el cost inicial dificulta substituir els sistemes dels habitatges existents. Actualment, el paisatge energètic es reparteix entre gasoil (60% de les llars) i calefacció elèctrica (24%), un augment del 6% respecte al 2023.

Oriol Travesset, coordinador de Sostenibilitat d'AR+I, recorda que aquest trasllat cap a l'electricitat obliga a preveure canvis estructurals en la xarxa. FEDA ha detectat pics de consum durant els dies més calorosos, tot i que la demanda estival equival aproximadament al 60% de la d'hivern.

La renovació de la interconnexió amb Espanya i de l'ETR del Riu Runer permetrà duplicar la capacitat d'importació elèctrica, una obra vital per garantir que en un futur proper cap família hagi de triar entre escalfar-se o pagar les factures.